Que no, que no, que no és això.

Enric Jara, veí de la Bordeta

Que no, que no, que no és això.

Més que mai solidaritzar-me amb l’alcalde de Santa Fe del Penedès, Marcel Surià. I no és per posturisme, és per experiència. Poc sap la gent que no es dedica al món reivindicatiu, la dificultat que hi ha per trobar solucions d’allotjament a gent a un pèl de l’exclusió social, gent amb veritables problemes de subsistència, amb quadres familiars terribles i totalment desemparats per les actuals lleis i normatives.

Que no, que no, que aquesta no és la societat que molts desitgem, que no. No cal fixar-se tant els terribles drames que veiem dia sí dia també amb els refugiats de les immorals guerres, i a on poc podem actuar directament. Tenim casos a casa nostra, i en aquests sí que hi podem incidir. Caldria només flexibilitzar les normes i adequar-les a la realitat actual. No es tracta de regalar res a ningú, ni d’infringir lleis i normes, només en pensar de que estem parlant de persones i no de mercaderies, n’hi hauria suficient per trobar escletxes legals que adaptades a cada casuística trobessin la solució adient. I sinó, es reformen les lleis i les normatives.

Portem dies, mesos, intentant gent del Centre Social de Sants, del Districte, de Serveis Socials, de l’Oficina de l’Habitatge, trobar allotjament a persones afectades per plans urbanístics sense drets legals i sense recursos econòmics. I amb que ens topem?. Amb normatives rígides, amb murs, amb lleis absurdes. Que no, que no, que molt parlar molt de solidaritat i molt estripar-nos la camisa pel que veiem a fora, i aquí, a la volta de la cantonada, tenim casos que podríem solucionar i no ho fem. Francament decebedor tanta burocràcia i tan poca justícia social.

Compartir: