Idomeni

Anna Antoñico, veïna de Sants i col•laboradora de Sants 3 Ràdio

Idomeni

Perdoneu que no parli explícitament de Sants, vull parlar d’un lloc on hi ha gent com nosaltres, gent que vivia al seu barri, a casa seva, potser se sentien tan bé com els santsencs ens sentim aquí; però una maleïda guerra, els ha pres tot, només els ha deixat les ganes de fugir, de no morir, que els seus fills no perdin la infantesa; i vet aquí, que s’han trobat amb la misèria que duem els éssers humans. Els hi han promès una vida millor, i els han enganyat, estan al camp d’Idomeni a Grècia, frontera amb Macedònia; amb unes condicions terribles: fred, gana, fang, i aigües pútrides per tot arreu, mentre la policia de Macedònia els vigila perquè no passin la frontera. Almenys estan vius, desesperats, enganyats, amb por, però vius i poden mantenir l’esperança!

Avui me n’he assabentat que s’estava enderrocant el camp d’Idomeni, i la tristor m’ha envaït. Com és possible que siguem tan miserables, mesquins i amb aquesta manca d’empatia? Com es pot tractar a algú pitjor que a les bèsties? Se’ls emporten en autocar, dones, vells i criatures, on la tristesa nia en el rostre, plens d’incertesa. Ningú els ha explicat on van. És que no recordem la quantitat de persones del districte de Sants-Monjuic, que van haver de marxar a peu pels Pirineus, criatures que avui són adults i estan marcats per la fugida; que pensen en els seus pares que varen morir a l’exili? Van anar a parar al camp d’Argelés, a França, on la situació era la mateixa que ara, gana, fred i por. Moltes vegades només menjaven la sorra que aixecava el vent que venia del mar. Sort també que Mèxic, vull pensar que generosament, va obrir les seves portes a aquells que fugien d’una guerra sense sentit. De què tenim por?, què ens prenguin què… ?, ningú ens podrà prendre allò que nosaltres vulguem o deixem.

Senyors poderosos, senyors governants, si us plau, no vengueu més armes a gent que massacra pobles i es tornen pitjor que les bèsties més perilloses del món! Els negocis, els diners i el poder també es poden aconseguir com a humans! Segur que m’anomenareu ingènua, però no es pot permetre tant de sofriment,  qualsevol dia el podeu patir!

Compartir: