A Sants Montjuïc Barcelona se la juga.

Jordi Fexas, Conseller-portaveu d'ERC al Districte de Sants-Montjuïc

A Sants Montjuïc Barcelona se la juga.

La Barcelona del futur , capital de la justícia social, de la cohesió social, la ciutadania  compromesa i la República Catalana que volem construir, se la juga als nostres barris.

No és cap afirmació sobrera ni cap eslògan electoral. És una constatació de la realitat. Els reptes de la ciutat tenen, en major o menor mesura, el seu epicentre o la seva rèplica als nostres barris.  Al Poble Sec, a la Marina, a la Bordeta, a Sants, a Sants Badal, a Hostafrancs o a la Font de la Guatlla patim els grans problemes i reptes que avui té plantejats Barcelona però al mateix temps hi han tots els potencials i les oportunitats que té la ciutat per fer-hi front. 

El nostre districte, tots els barris sense excepció, tenim una renda familiar disponible inferior a la mitjana de la ciutat. La crisi i les desigualtats ens colpegen més que a la mitjana de la ciutat. La Barcelona que necessitem, lliure de pobresa infantil i que ofereixi igualtat d’oportunitats a tots els seus habitants no és possible sinó revertim els èxits econòmics i de projecció de la ciutat cap a barris com els nostres.

Aquesta Barcelona que volem  amb una mobilitat sostenible i garantida per a tothom té un dels seus grans reptes als nostres barris; El metro a la Marina. La reivindicació del metro als nostres barris de les Marines és segurament el pitjor greuge a nivell de drets de mobilitat que ha patit cap zona de la ciutat.

La Barcelona republicana del civisme i la convivència que volem se la juga amb el model de turisme, la integració de la immigració i conflictes com Can Vies. Tots ells temes centrals de ciutat que tenen en el nostre districte els seus màxim exponents a la ciutat. Les solucions, totes complexes però alhora  possibles, si les voluntats son clares. Amb el teixit associatiu i veïnal haurem de decidir que hi volem que s’hi faci a l’actual Can Vies. El manà del turisme l’haurem d’intentar esponjar al màxim per tota la ciutat per tal que beneficiï a una majoria i molesti el menys possible.  Nosaltres hem de saber plantejar respostes funcionals que permetin gaudir de l’impacte d’aquesta activitat i al mateix temps fer-ho compatible amb els drets dels nostres conciutadans sobre l’espai públic.

El model econòmic de “reindustrialització”, d’economia del coneixement, d’economia de  la cooperació del segle XXI que volem per Barcelona és juga també, i molt  al nostre districte. Que compta amb la zona industrial i logística més important de la ciutat i les infraestructures econòmiques més estratègiques d’aquesta. Sense aquestes infraestructures la ciutat no tindria actius de present i de futur per fer front al necessari canvi de model econòmic que com a país i com a ciutat necessitem. Sovint el teixit ciutadà dels nostres barris no n’és conscient de la importància i magnitud d’aquest espai del territori, hi viu d’esquena  i no n’hi planteja intervenció i apropiació per generar oportunitats de dinamització econòmica que poguessin tenir més retorn al territori.

La ciutat sostenible que vol ser la Barcelona republicana. La Barcelona que vol ser referent en les ciutats i els habitats globals que definiran la seva agenda el proper any a Habitat III, ha de tenir en les “super illes” com la de Sants un laboratori de referència global.

La ciutat de les persones, de la participació i la cohesió cívica que volem,  té als nostres barris un model de teixit ciutadà i associatiu de referència per construir-la

Perquè la Barcelona capital d’estat que volem construir, necessita de la lluita i el compromís d’uns barris on quasi tot hi ha passat o hi ha nascut( CNT, CCOO, ERC…) I aquest patrimoni i imaginar, l’hem d’apoderar a tot el teixit associatiu sobiranista i transformador dels nostres barris.

Tenim doncs, als nostres barris, el termòmetre del que ha de ser l’èxit del model de ciutat, i segurament també del país que volem. Sabem, perquè coneixem el territori, quines son les grans problemàtiques que afecten els nostres barris, però també els seus potencials per fer-hi front.

Malauradament però, les polítiques de ciutat no acostumen a tenir en compte en la seva justa mesura un territori que, suposa més del 11% de la seva població, el 22% de la seva superfície i en el seu territori( ZAL, Port, Montjuïc, Mercabarna,…) genera al voltant del 20% del PIB de la ciutat.

La dimensió i la riquesa que genera i es genera al nostre territori té una traducció terriblement injusta. La renda familiar disponible al nostre districte està molt per sota de la mitjana de ciutat(80%). I per si fos poc, en les inversions del total de ciutat (PIM) els nostres barris només s’emporten el 7% inversió total. Donem molt a la ciutat i no rebem en la seva justa mesura.

És per això que des de la nostra representació al districte, el nostre treball com a Esquerra Sants-Montjuïc però sobretot amb el treball colze a colze amb les entitats i la ciutadania, que hem de corregir aquest greuge.  Fer que els èxits que aconseguim entre tots a Sants-Montjuïc, esdevinguin la  palanca per fer una Barcelona millor, capital de la República que hem començat a construir.

Compartir: