10 fets que han canviat la nostra història i que han tingut lloc a Sants-Montjuïc
Agus Giralt, historiador santsenc
La repressió general i indiscriminada que els militars van desfermar contra tot el moviment obrer, torturant i detenint centenars de persones sense cap tipus de prova i un procés sense cap garantia jurídica va generar un moviment de solidaritat i de resposta internacional.
4 – Vaga de la Canadenca, 1919
El gener de 1919 l’empresa Recs i Força de l’Ebre van canviar les condicions de facturació, un fet que significava la disminució dels sous per als seus treballadors. Aquest conflicte laboral, aparentment aïllat, va ser l’aleteig de papallona que va acabar produint un tsunami a tot l’estat. El conflicte es va expandir a l’empresa de la qual Recs i Força de l’Ebre era filial, la Barcelona Traction Light and Power, més coneguda com la Canadenca, una empresa de la que encara conservem un element patrimonial ben significatiu, les xemeneies del Paral·lel.
La vaga va deixar Barcelona sense llum i el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra. Més de tres mil obrers van ser detinguts i tancats al Castell de Montjuïc, un fet que va fer estendre la solidaritat. El conflicte es va convertir en una vaga general que va durar 44 dies, i que va forçar la negociació. Després d’una assemblea multitudinaria a la plaça de braus de les Arenes els obrers acceptaren un acord que entre d’altres victòries van aconseguir la jornada de 8 hores.
La indignació per la mort de Ferrer i Guàrdia va traspassar les fronteres i els principals diaris europeus i americans es van omplir de protestes per l’arbitrarietat de la justícia espanyola. Ferrer i Guàrdia es va convertir d’aquesta manera en un símbol de la llibertat.
7 – Congrés d’esquerres i fundació d’ERC, 1931
El 17 de març de 1931 s’iniciava a l’Ateneu Republicà de Gràcia la Conferència d’Esquerres Catalanes, una conferència que va concloure els dies 18 i 19 al Foment Republicà de Sants, al carrer de Cros. En aquesta conferència van confluir les diferents corrents d’esquerres, republicanes i catalanistes, com la gent d’Estat Català, el partit de Francesc Macià i del Partit Republicà Català de Lluís Companys, així com la gent que era vinculada al setmanari L’Opinió de Joan Lluhí.
La conferència va concloure amb la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, un partit que es va presentar de forma precipitada a les eleccions municipals que havien de tenir lloc el 14 d’abril del mateix any. Només 26 dies més tard ERC guanyava les eleccions i Macià des del balcó de la Generalitat, proclamava la “República Catalana dins d’una federació de Repúbliques ibèriques. En menys d’un més ERC s’havia convertit en un dels principals protagonistes de la política catalana.
8 – Olimpíada Popular, 1936
Alguns es sorprendran pel fet que hagi escollit un esdeveniment que, com és sabut, no es va arribar a celebrar, però la Olimpíada Popular va tenir repercussió en la Guerra Civil.
Montjuïc havia de ser el Poble de la Olimpíada i l’hotel de la Plaça d’Espanya l’allotjament per als atletes. Però el dia de la inauguració, el 19 de juliol, els feixistes s’alçaren a Barcelona i els jocs no van arribar a celebrar-se. Molts atletes estrangers es van integrar en les primeres milícies que es van formar per combatre els revoltats.
9 – Execució de Lluís Companys, 1940
El 15 d’octubre de 1940 Lluís Companys i Jover, el president de la Generalitat de Catalunya, va ser executat al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Detingut a França pels nazis Companys va ser entregat a les autoritats franquistes espanyoles, que després de torturar-lo i humiliar-lo a Madrid el van portar a Barcelona on va ser sotmès a una farsa Consell de Guerra i executat. Companys és l’únic president del món democràticament escollit que ha mort executat.
10 – Olimpiada de Barcelona, 1992
El 17 d’octubre de 1986 Barcelona Barcelona va ser escollida seu dels Jocs de la XXV Olimpíada de l’Era Moderna, superant a París, Belgrad, Brisbane, Birmingham i Amsterdam. Barcelona aconseguia així ser la seu d’uns jocs olímpics després d’intentar-ho el 1924, el 1936, el 1940 i el 1972. Uns jocs que tindrien Montjuïc com a principal escenari i que van modificar profundament la ciutat de Barcelona, així com la visió d’aquesta al món sencer.