Terrorisme, Aznar i Rubianes

Llorenç Gasset, veí de Sants

Terrorisme, Aznar i Rubianes

Davant de l’últim atemptat a Londres en el que tres individus amb una furgoneta i tres ganivets han provocat a hores d’ara set morts i quaranta vuit ferits, podem treure una sèrie de conclusions, per poc que hi reflexionem una mica.

Primer : quan es parla del terrorisme jihadista i dels terroristes que el practiquen se sol fer com si parléssim dels “altres”. És una pràctica repetida al llarg de la història. Els que molesten son els “altres”: els “bojos”, els “malalts”, les “dones”, els “estrangers”… Fins que Europa no entengui que aquest és un problema propi, que és la pròpia societat europea la que està malalta, fins que no es reforcin les polítiques d’integració, fins que no s’eliminin els guetos, a final, fins que els ciutadans d’Europa no siguin tots de la mateixa classe, tots amb els mateixos drets , hi haurà la possibilitat que triomfin els postulats extremistes, siguin els yihadistes, els ultra-dretans, o simplement els de la violència per la violència.

Veient els telenotícies, avui he recordat al gran Pepe Rubianes. I no per que algú se n’hagi recordat, no. L’expresident del Govern, José María Aznar ha fet unes declaracions a propòsit dels atemptats de Londres. Ha dit que no s’ha de mirar cap un altra banda, i fer alguna cosa. Me n’alegro. Per un moment havia pensat que Aznar miraria cap a una altra banda, i diria que l’autor dels atemptats havia estat ETA. S’ha de fer alguna cosa. Eliminar els guetos, treballar per una societat més justa i menys racista seria un bon començament. Ben dit, senyor Aznar.

I mirant el llavi superior de l’expresident, sense pel, sense bigoti, he recordat en Rubianes.

Compartir: