DARWIN, LA VEU D’ANGEL

Ex-membre del grup de Teatre de Sant Medir


En els muntatges actuals, la figura del consueta ha deixat pràcticament d’existir. Primer dins d’aquella conxa espectacular, tapada amb un vellut vermell, a les bateries de l’escenari, i més endavant desde les laterals de l’escenari.

Jo sempre he admirat aquests actors i actrius capaços de seguir l’apuntador sense pràcticament memoritzar el text. Les persones que feien aquest ofici havien de tenir una veu característiqca, per tal que el públic no sentís el text dues vegades. Fa anys, vaig presenciar al Gran Teatre del Liceu un fet insòlit. Montserrat Caballé, la gran diva, quan es va acabar la representació, va oferir una rosa a l’apuntador, (al Liceu encara hi havia conxa) que l’havia ajudat en aquella estrena. Un gest elegant envers una persona que mai ha buscat un protagonisme en el món de la faràndula.

El Darwin Benítez havia fet d’apuntador al Grup Parroquial de Sant Medir durant molts anys. Era una persona afable, culta, discreta, educada… ajudava a tothom. I patia davant d eles pegues que a vegades .catien en les representacions.

El seu fill Xavier també formava part del grup. Un excel·lent actor, al meu entendre poc aprofitat, capaç d’interpretar un personatge de Pirandello amb la mateixa facilitat que feia el Lluquet dels Pastorets de Folch i Torres.

Una llarga malaltia va apartar Darwin dels escenaris, prematurament. El darrer dia de l’any, si no m’equivoco, va deixar aquest món. De tot el grup de teatre de Sant Medir que haviem tingut la sort de compartir tants moments feliços i també alguns de dificils dalt dels escenaris, tan sols hi havia dues persones per a donar-li el darrer adéu. Són dies de feina, de festes… segur que molts no ho van arribar a saber, com jo mateixa.

Però m’ha entristit molt la seva mort, i d’una manera especial que passés sense pena ni glòria. El meu condol als seus. Estic segura que si els àngels parlen, tenen la teva veu, Darwin. Amic, descansa en pau.

Compartir: