Breu cop d’ull politicoeconòmic

català indignat i veí del barri


Crisi? Quina crisi?

Si mirem a nivell d’estat espanyol, un dèficit d’uns 50.000 milions d’euros. Però d’ on prové aquest dèficit? D’ una crisi internacional? Aquesta és la sortida fàcil. Però cal veure’n alguns detalls.

27.000 mil milions és el deute que va generar l’exministra Carmen Chacón en el Ministeri de Defensa, amb unes compres d’armament totalment innecessàries i, en temps de crisi, inadmisibles. Per cert, bona part de la compra es va fer a l’empresa de l’actual ministre de defensa!

La pèssima gestió del govern ZP, del qual cal recordar que n’era vicepresident un tal Rubalcaba: construcció d’aeroports on mai hi ha hagut avions, ni n’hi ha ni se’ls espera, de línies d’AVE que no tenen passatgers, i un molt llarg etcètera que mereix que s’apliquin els mateixos criteris que s’han posat en pràctica a Islàndia: dur aquests mals governants a judici.

Tampoc en salvem el PP que, amb alguns suports irresponsables, acaba de decidir que el dèficit de les poques autopistes de peatge construïdes per Abertis prop de Madrid, el paguem els catalans (com sempre) amb l’ampliació dels anys de concessió del pagament a les autopistes de Catalunya construïdes per la mateixa empresa.

I ara ho remata provocant una guerra de banderes que mai no ha existit (de fet, cada poble té la seva ensenya!); no deien fins ara que els aspectes identitaris no interessaven? Ja es veu que depèn de quina identitat es tracti!

També ha decidit el nou govern espanyol augmentar les pensions un 1%, per sota doncs de l’IPC, però amaga que n’ha augmentat més d’un 2% les retencions per IRPF! Això és una rebaixa encoberta de les pensions –a qui volen enganyar?- que suposa igualment carregar part del dèficit al sector més feble de la població.

I quina és la situació a la nostra terra, a Catalunya?

El problema principal és l’espoli fiscal, del qual la Generalitat n’acaba de fer públics uns números realment esgarrifosos.

Per cert, que malgrat haver estat calculats per experts economistes, els mateixos que ja van fer els de 2005, en el període del president Maragall, ara són rebutjats pel PSC, que a més afirma, faltant absolutament a la veritat, i ho saben, que l’espoli fiscal tingui res a veure amb els pressupostos i el dèficit.

Doncs resulta que el dèficit català es troba a l’entorn de 8.000 milions d’euros; i l’espoli fiscal supera els 16.000 milions anuals!!!

Això vol dir que, sense espoli fiscal, Catalunya no tindria dèficit, sinó superàvit; això vol dir que no caldria fer retallades en educació, en sanitat o en benestar social, sinó tot el contrari: tindríem més i millors hospitals i escoles, podríem atendre més necessitats socials; podríem crear ocupació; ja tindríem construït el corredor mediterrani, la línia 9 de metro i altres obres que ens fan molta falta.

Aquestes xifres insostenibles que patim a Catalunya són impossibles per llei, per exemple, a Alemanya.

I en lloc de plantar cara directament a l’espoli fiscal, que és la causa de la nostra suposada crisi –quan dic nostra em refereixo òbviament a Catalunya- més el no pagament de deutes reconeguts de l’estat cap a Catalunya (més de 2.000 milions), CiU no troba cap més sortida que retallar i retallar, carregant contra els més dèbils (que és el més fàcil).

I això que fa molts anys que ja els ho deia el seu propi militant i dirigent Ramon Trias i Fargas. Es veu que encara no l’han acabat d’entendre!

I encara ens trobem, com no pot ser de cap més manera venint de qui bé, amb campanyes foranes que ens agredeixen i ens acusen d’insolidaris.

Quins països!!

Per cert, acabo felicitant al diari PuntAvui pels seus articles d’aquests darrers dies tan aclaridors sobre aquests temes i a totes les persones que han fundat l’Assemblea Nacional Catalana, una esperança de futur.

Compartir: