La immersió lingüística i el PSC

exconseller d’educació de Sants-Montjuïc


El Línia Sants de 22 de setembre publica un article del Conseller de districte del PSC Jordi Cunill titulat “La millor resposta, la mobilització”.

A l’article s’hi fan afirmacions com les següents: “A qualsevol país del món la llengua pròpia és la vehicular del sistema educatiu”, “Els socialistes seguirem defensant, com hem fet sempre, el model d’immersió (lingüística) a Catalunya”, “Per salvar la immersió lingüística ens caldrà alguna cosa més que confiar en el govern de CiU”.

Anem a pams. D’entrada celebro que els socialistes s’hagin decidit finalment a defensar sense dubtes la immersió lingüística a les nostres escoles, perquè és cert que la llengua pròpia ha de ser la vehicular, no només per motius nacionals i de llengua, sinó també per raó de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Però això els socialistes no ho han fet sempre. Quan les primeres escoles públiques vam voler iniciar l’ensenyament en català cap a finals dels anys setanta, ens vam trobar justament amb l’oposició socialista: Marta Mata defensava el dret a l’ensenyament en la llengua materna, no en la del país. I si això permetia vehicular l’escola en català en alguns llocs, per contra, donava prioritat al castellà en altres contrades de Catalunya.

I va ser per la tasca del SEDEC, amb Joaquim Arenas, Margarida Muset, Sara Blasi i altres, i amb l’aprovació gràcies a l’esforç de CiU i d’ERC de la Llei de Política Lingüística de 1983, que la immersió lingüística a les escoles va passar a ser un fet, malgrat l’oposició del PP i les reticències en funció de la llengua materna del PSC.

Sr. Cunill, benvingut a la defensa de l’escola en català, però no faltem a la veritat històrica. En temes com aquest, justament el seu partit no ha estat durant molt de temps on calia, i si ara hi són, possiblement sigui un dels resultats positius dels tripartits i de la bona tasca d’ERC. I no en tinc cap dubte, en temes de llengua CiU és molt més de fiar que el PSC. Com passa també en temes de finançament, i em remeto a les recents votacions al respecte tant al Parlament del nostre país com al Congrés de diputats.

Compartir: