“S’han de gestionar bé les prioritats i establir una participació com cal”

<< Entrevista a Albert Martínez, candidat de Convergència i Unió a Sants-Montjuïc >> EL3.CAT, us ofereix entrevistes amb els candidats dels nostres barris a les properes eleccions municipals


L’Albert Martínez té 60 anys, en fa 11 que milita a Convergència i Unió i és nascut a Manresa tot i que des dels 17 anys viu a Barcelona. A Sants va arribar-hi gràcies a la seva companya, ja que abans havia passat per tots els districtes de la ciutat. Ell és el candidat de CiU a Sants-Montjuïc i 30è a la llista que encapçala l’alcaldable Xavier Trias.

Un racó del barri que recorda amb nostàlgia

Jo vaig néixer a Manresa i vaig venir a estudiar a Barcelona amb 17 anys. T’explico això per un motiu, perquè a les ciutats properes a Barcelona hi havia el costum d’anar a comprar a Barcelona i, aleshores amb els meus pares agafava els catalans [ferrocarrils] fins a la plaça Espanya i recordo fer la pujada pel carrer Creu Coberta i quedar-me embadalit amb els aparadors de les botigues i encara em continuo embadalint.

Un moment de la seva vida al barri

Jo en el moment que em vaig enamorar i em vaig estimar a una persona aquí al barri doncs vaig venir cap aquí i ja sé que és molt normal però per mi va ser molt important.

Un personatge que el fascini

Dos personatges, un públic que és en Jordi Pujol. Semblarà un tòpic però jo quan vivia a Manresa els caps de setmana anava i tornava i veia als murs pintats allò de Jordi Pujol llibertat i ja pensava per què passava allò. Crec que és una persona que ha lluitat, que ha patit, ha viscut i ha defensat Catalunya i això lliga totalment amb els meus ideals i, per tant, és una persona que admiro. L’altra és el meu pare perquè és una persona que ha treballat tota la vida i que va lluitar moltíssim per tirar endavant la família amb molts problemes.

Una cançó

M’agrada molt el country, podria dir com a cançó Annie’s Song de John Denver.

Un llibre

Bé sóc molt aficionat als best sellers perquè em distreuen moltíssim i un dels que em va marcar més és el Cantic a San Leibowitz de Walter M. Miller.

Un somni

Diuen que quan fem els 60 i endavant ens tornem una mica intolerants i cada vegada busco més la justícia i la veritat i per això potser cada cop penso més en una Catalunya lliure.

Parlem primer de les grans obres del barri. A Can Batlló el passat mes de novembre es va aprovar un projecte que no posava data per l’inici de les obres. Vosaltres què proposeu? Fareu costat als veïns l’11 de juny en la seva entrada al recinte?

D’entrada crec que ha faltat un procés de capacitat de diàleg i negociació. És veritat que és una propietat privada i que té unes problemàtiques però també és veritat que és un espai emblemàtic de la ciutat i per això era important fer la major força possible. Si el nostre partit pot arribar a l’Ajuntament de Barcelona, com així esperem, començarem a treballar de forma immediata perquè es comencin a desbloquejar els processos de negociació, per exemple el reallotjament de Constitució, tot el tema de la permeabilitat que és importantíssim, perquè una pastilla com la de Can Batlló pot representar dues coses, una permeabilitat important al barri o bé una barrera i ara, actualment és una barrera i per tant, tots aquests temes de les indemnitzacions s’hauran de treballar molt a fons amb la propietat privada i la societat.

Bé, no sé si ens donarà temps, si guanyem les eleccions, de prendre possessió i ja ens trobarem amb aquesta qüestió. Nosaltres el que farem és adoptar una posició de diàleg, en cap moment serem intransigents però sí que és veritat que haurem d’acabar arremantgant-nos amb ells i no només amb els veïns sinó amb tots els actors que intervenen aquí.

Del pla d’usos de la muntanya de Montjuïc, què creieu que s’ha de modificar?

Creiem que el pla d’usos és una vergonya molt important per al govern municipal perquè no es pot iniciar un procés de negociació de tres anys i acabar tothom barallat. Crec que s’han donat unes determinades esperances a la gent, que podria participar, i al final s’han trobat que el pla és igual que a l’inici. Per tant, aquí hi ha una primera errada important i el que pensem és que el que s’ha de fer és iniciar realment no un nou procés de participació sinó desllorigar els diferents temes. D’una banda, la gossera que té un rebuig absolut i per tant hauria d’anar fora d’allà i de l’altra els espais verds. Un dels usos que s’hauria de tenir és una mínima residència al voltant de l’INEF.

Respecte al comerç, a l’eix comercial Sants-Creu Coberta fa anys que tenen una reivindicació, l’obertura del carrer Diputació, que milloraria l’entrada del carrer Creu Coberta. Què proposeu per desencallar el procés de desallotjaments?

Aquí hi ha un altre exemple de desídia municipal, una qüestió tan important com és el fet de connectar una zona de plaça Espanya amb l’eix no es pot anar deixant per més tard. Per tant, el que s’hauria de fer és posar-se les piles per treballar els aspectes d’ocupació que degraden les primeres pastilles que hi ha i després poder establir la connexió entre diputació i l’eix i també la senyalització perquè la gent que arribi a plaça Espanya no es quedi a les Arenas, que pot ser o un problema o una oportunitat per l’eix. Si la zona no s’obre i no és suficientment atractiva doncs tenim un problema.

Quin és el missatge final que vols donar als nostres lectors?

Que la participació de la gent ha de ser real, s’han de replantejar tots els òrgans de participació de la ciutat perquè s’ha d’acotar exactament quina tasca fa cadascú i què s’acaba decidint, perquè si finalment no serveix de res la gent surt frustrada. Nosaltres també volem establir perfectament les prioritats perquè no podem despilfarrar els diners de la manera que s’ha fet i presentar la ciutat com una façana i que no es preocupi de les necessitats reals, de les escoles bressol, de les residències de gent gran o del manteniment real. Per tant, gestionar bé les prioritats i establir una participació com cal.

Compartir: