La Unió Esportiva de Sants empata a 1 al camp de l’Igualada i deixa escapar 2 punts


Empat que deixa mal gust de boca en un partit en el que perfectament el Sants podia haver-se’n endut els tres punts, si no hagués estat per quedar-se amb inferioritat numèrica durant mitja hora de partit.

Una primera part marcada per dos equips tranquils i que volien jugar a futbol per intentar arribar a la porteria contraria. Un equip local, que semblava que jugués un partit amistós: ja salvats, i sense poder arribar gaire més lluny i a més, degut a les nombroses baixes que tenien, un total de 6 (entre sancionats i lesionats) cosa que l’entrenador local (també sancionat) va haver de realitzar la convocatòria amb els nois de l’equip Cadet.

Aquests van veure com al quart d’hora de la primera meitat, Marcos González els sorprenia amb un gran xut des de fora de l’àrea que feia avançar-se al Sants, i arribar així al descans, amb certes arribades d’ambdós equips (una rematada de cap Xavi Pascual molt clara per part visitant, després d’una bona jugada personal d’Edu Alliaume).

La segona meitat, tot continuava igual fins que va arribar la jugada polèmica del partit i que va descentrar per complert a l’equip, en unes suposades mans senyalades per l’àrbitre assistent, ja que el col•legiat principal no les va apreciar en primera instància i que van suposar la segona targeta groga per Hamza.

A partir d’aquí, al Sants li costarà molt més generar joc d’atac, i l’Igualada cap cop aniria arribant amb més perill, fins que en el minut 79, un desajust defensiu del Sants, farà que entre centrals s’escapés Palet, per fer l’empat superant per baix la sortida de Carulla.

En darrera instància, Peque disposarà a les acaballes del partit d’una gran ocasió de gol, però la pilota marxaria fora per ben poc.

Un punt és un punt, i permet situar-se 5 punts per sobre de la zona de descens. Ara toca pensar i preparar el partit de la temporada on s’hi va la vida contra qui marca aquesta franja: el Blanes.

Una crònica de Marc Garcia

Compartir: