Deu famílies esperen amb poca fe canviar la barraca per un pis

Reportatge especial sobre el Camí de la Cadena, al barri de la Bordeta


10 de les 12 famílies del camí de la Cadena, al barri de la Bordeta, podran accedir a les vivendes de protecció oficial que els ha promès l’Ajuntament de Barcelona. Però alguns veïns encara es mostren escèptics, diuen que fins que no puguin entrar als pisos, no s’ho creuran. Les altres dues famílies esperen trobar una sortida al seu futur. Tots ells viuen en el que havien estat les quadres d’una antiga masia que, als anys 50, es van convertir en vivendes, cases baixes, sense llum ni aigua corrent. Els terrenys que ocupen les barraques formen part del gran projecte urbanístic de Can Batlló, al districte de Sants-Montjuïc. Només després de set anys de lluita veïnal s’ha aconseguit que les administracions se’n facin càrrec.

EL 3

El patio és un petit espai comunitari de les 12 famílies que viuen al camí de la Cadena, un carrer de poc més de 100 metres entre la Gran Via i el carrer Badal de Barcelona, molt aprop del límit amb l’Hospitalet. La Leila Garchaf quan obre la porta de la seva barraca accedeix al pati que comparteix amb la resta veïns. Hi viu amb el marit i les dues filles, una de 3 anys i l’altra de dos mesos.

El patio l’utilitzen per estendre la roba i hi juguen els nens, però també és un cau de brutícia. “Dutxes a les nenes, però una vegada tornen a sortir ja és com si mai les haguessis rentat, a més aquí hi ha molts bitxos i escarabats, i no et dic res de les rates”, comenta la Leila. Segons explica sovint s’han trobat animals morts. “Moltes vegades els nens surten a jugar i si agafen una rata, llavors què? Es poden contagiar de qualsevol infecció”, es lamenta. La majoria de les famílies que hi viuen tenen criatures, la Leila en compta fins a set, i El patio és el seu espai de joc, les seves cases són massa petites.

EL 3

Als terrenys on hi ha la vivenda de la Leila, les dels seus veïns i El patio aviat s’hi començaran a construir els equipaments i les instal•lacions que preveu el projecte de Can Batlló. La reordenació urbanística de l’espai limitat per la Gran Via i els carrers Constitució, Badal i Moianès es va preveure en el mandat 1999-2003 i s’aprovà el 2001. En aquell moment es van pactar les expropiacions dels terrenys, però l’Ajuntament va ignorar les famílies del camí de la Cadena tot i que la majoria de la gent que hi viu està empadronada i asseguren tenir un contracte de lloguer o ser els propietaris de la caseta.

Durant aquell mandat Roser Veciana era regidora de Drets Civils a l’Ajuntament de Barcelona. Segons diu, el cas del camí de la cadena tenia la peculiaritat d’estar amagat. “Possiblement l’administració ho sabia però en la mesura que no era de coneixença pública, com Can Tunis, era com si no existís –comenta l’ex-regidora— i a l’Ajuntament ja li anava bé que no hi hagués situacions de tanta penúria, però hi eren”.

Roser Veciana explica que, a diferència de Can Tunis, el camí de la Cadena no era una problemàtic, i per tant els funcionaris dels serveis socials municipals no els feien cap seguiment. Paradoxalment, doncs, l’estabilitat social dels veïns va afavorir, segons ella, que el cas de la gent de El patio es mantingués amagat.

EL 3

Per això, per fer públic tant les males condicions de vida com el desemparament a què la r.catanització urbanística els abocava, va caldre que l’Associació de Veïns de Badal i el Centre Social de Sants ho denunciessin. També van ser un element clau per advertir a la mateixa gent que viu al camí de la Cadena de què passava. “Si no hagués estat per les associacions de veïns ningú ens hauria avisat que tot això ho tiraven a terra”, comenta Angel Campos. La porta de casa seva també dóna a El patio, viu allà des que va néixer, ara fa 36 anys. Abans compartia la barraca amb la mare, ara viu sol, però en la vivenda del costat hi ha la seva germana, la Fina, amb el marit i les filles de 6 i 8 anys.

La casa de l’Angel no és de propietat, sinó que tenia un contracte verbal d’arrendament: “Antigament pagaves uns diners al propietari i quedava registrat, perquè et demanaven el número del carnet d’identitat”. No és el cas de la Leila, que assegura que la casa on viu és de propietat, diu que el seu pare ja l’havia comprat quan ella va arribar del Marroc el 1980. La família de l’Angel, en canvi, va arribar uns 10 anys abans des d’Andalusia.

EL 3

Mentre algunes entitats del barri es van moure per denunciar la invisibilitat a què estava sotmesa la gent de El patio, els que hi vivien ja no esperaven que l’Ajuntament els pogués oferir una solució. “Les associacions de veïns ens han ajudat molt i han lluitat per nosaltres, d’aquí ningú es va moure i quan venien nosaltres estàvem pa’l cachondeo, no ens ho creiem que ens donarien un pis”, explica la Leila.

Tot i la incredulitat dels veïns del camí de la Cadena, el 3 d’abril del 2008 Núria Pey, secretària tècnica del Districte de Sants-Montjuïc, va exposar el document que ha de garantir el reallotjament de la majoria dels veïns en pisos de protecció oficial. L’administració va convocar les famílies afectades al Centre Social de Sants, i una a una, els va explicar la solució individualitzada que s’adoptaria. “Jo ho valoro com una gran victòria fruit de la lluita pertinaç dels veïns del barri”, comenta Roser Veciana. Però és un èxit a mitges, perquè només els que puguin pagar el lloguer de les vivendes de protecció oficial podran accedir-hi, i per demostrar que seran capaços d’afrontar la despesa cal un contracte de treball. “Si no tens un contracte, al carrer!”, comenta la Leila. De moment són dues les famílies que no tindran una nova llar. Josep Sans, l’actual gerent del Districte de Sants-Montjuïc, assegura que els serveis socials vetllaran pels que no es puguin acollir al pla de reallotjament i buscaran solucions individuals.

EL 3

Però per aconseguir el compromís del Districte la lluita veïnal ha hagut de ser persistent durant set anys. Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants, assegura que el Districte mostrava una gran indiferència cada vegada que es reclamaven solucions pels veïns del camí de la Cadena. Per això va ser fonamental el paper de Roser Veciana, que va denunciar al Ple de l’Ajuntament les condicions en què vivien i la indiferència de les administracions. “Nosaltres enteníem que l’Ajuntament vulnerava els drets d’alguns ciutadans en la mesura en que quan es parla de les expropiacions no es tenen en compte els veïns”, explica Veciana. Segons ella, pel Districte va ser un cop baix que es visualitzés l’existència d’un grup de persones que viuen en un lloc com El patio. “Si el Districte hagués pogut no implicar-s’hi millor, perquè qualsevol mesura representa un cost econòmic”, comenta. Finalment, però, es va aconseguir que el consistori accedís a acceptar l’elaboració d’un cens. Per elaborar-lo es van utilitzar documents com el registre d’empadronament, factures de la llum o de l’aigua en les vivendes que en tenien, o la inscripció escolar dels nens que hi vivien.

EL 3

Tot i això, segons diu Roser Veciana, l’acceptació del cens no era encara cap garantia. De fet, el procés va quedar aturat fins que l’hivern passat el Centre Social de Sants va realitzar un nou cens actualitzat, amb dades similars a les del 2001 i que a més registra qui té contracte laboral. Tenir o no un sou a la família ha estat un element determinant per poder accedir al lloguer d’un pis de protecció oficial. La quantitat a pagar també s’ha establert en funció dels ingressos de cada llar. De moment, 10 de les 12 famílies del camí de la Cadena han pogut demostrar-ho, és el cas tant de la Leila com de l’Angel. “Estem molt contents i ara mateix no tinc paraules per expressar el que sento”, deia la Leila el passat 3 d’abril, després que se’ls comuniqués que podran accedir a una nova vivenda. L’Angel, en canvi, es mostra més escèptic: “Després de tant de temps no em creuré res fins que no vegi que és veritat”. Per altra banda el Centre Social de Sants intenta confiar en la paraula que els ha donat el Districte de Sants-Montjuïc. Josep Maria Domingo opina: “Caldrà esperar a veure si finalment és veritat, però té bona pinta”.

EL 3

El compromís del Districte és que a finals del 2009, quan comenci l’enderrocament de les vivendes de El patio, les 10 famílies es traslladaran provisionalment a uns pisos de lloguer. Cal tenir en compte que les vivendes de protecció oficial on s’allotjaran definitivament encara no s’han començat a construir, i es preveu que passin encara dos o tres anys més fins que hi puguin entrar. El futur de les altres dues, en què cap dels seus membres ha pogut demostrar que tenen un contracte laboral, és molt més incert. El gerent del Districte de Sants-Montjuïc assegura que es garantiran els drets de tothom, però no s’arrisca a especificar quines solucions reals tindran les persones que no es puguin reallotjar.

Un reportatge de Queralt Gómez

Compartir: