L’ajuntament guardonarà amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona la cantant santsenca Núria Feliu

Entrevista a Núria Feliu " Sempre he estat molt propera a la gent” "Jo he fet de veïna, militant, he estat a disposició. Sempre he dit i repeteixo que un ha de retornar el que se li dóna"


Núria Feliu, artista, cantant, santsenca, defensora de la cultura catalana i del seu barri de Sants serà guardonada amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona. Se sent molt barcelonina i molt santsenca, però tot i això, o precisament per això, no dubta en criticar el que creu que no es fa bé.

Com vas saber la notícia?

Em van filtrar: vaig rebre una trucada i em van dir que si mirava la retransmissió del plenari es faria oficial tant les de la ciutat com les que proposen els districtes. Per això em fa especial il·lusió, perquè me la donaran juntament amb en Xarles i el Ricard de la sastreria. Serem tres santencs.

T’havies sentit tant reconeguda per l’Ajuntament?

Jo l’any 1966 ja vaig anar a Nova York juntament amb el Tete Montoliu a representar Barcelona enviada per l’ajuntament. També vaig gravar un dels millors discs que s’han fet parlant de Barcelona, i ho dic perquè no era ni lletra ni música meva, jo només era intèrpret. Era aquell que deia: “Mireu com va, mireu com va…” Jo estic molt vinculada a la ciutat, i sóc crítica, però que surto d’aquí del barri de Sants.

Quins creus que són els punts de la teva vinculació amb el barri i amb la ciutat que més s’han valorat a l’hora de donar-te la medalla?

Jo crec que la disponibilitat. Sempre he estat molt propera a la gent i quan s’han fet actes, col·laboracions, etc. Sempre he dit que sí i he estat molt a l’abast amb associacions i entitats. Jo crec que deu ser per això, i a més, com que ja li han donat a tots els cantants catalans, la darrera que quedava era jo i deuen haver pensat que ja em tocava.

Ho dius perquè creus que des de les administracions se t’ha deixat una mica de banda?

No, però des de l’Ajuntament sí que puc dir que han estat sectaris. No per aquest cas meu, sinó també per d’altres. Però mira, és igual, jo estic on estic i encara donaré molta feina a fer i molta que n’he de fer amb tots els projectes que tinc. Ha estat només un comentari que potser no hagués hagut de fer.

A més has tingut un paper important en la promoció de la cultura, tant entre la gent però també col·laborant amb l’Ajuntament.

Sí, però he de dir que a mi al Grec no m’han convidat mai a anar-hi, i a les festes de la Mercè tampoc. Hi havia com uns espais molt delimitats i que hi anaven sempre els mateixos. Però és igual perquè jo m’he mogut sempre amb entitats i el món associatiu. Sóc barcelonina.

En canvi, a nivell del barri de Sants quin creus que ha estat el teu paper?

Jo he fet de veïna, militant, he estat a disposició. Sempre he dit i repeteixo que un ha de retornar el que se li dóna, per això estic amb els artistes de Sants i amb tots els actes que jo puc hi sóc i saben que poden comptar amb mi. Això ho he sembrat a còpia d’anys i per reivindicar que un s’ha de sentir.catullós d’on ha nascut, d’on és i a on pertany. I a partir d’aqui és quan et fas més gran. Jo per exemple sóc de les primeres que vaig firmar perquè reposessin les columnes de Puig i Cadafalch. I quan a Collserola tallen els arbres per fer-hi un parc d’atraccions o per fer-hi una vinya que m’agradaria saber què ens costa també sóc molt crítica.

En canvi a Sants què és el que creus que caldria millorar?

A Sants hi ha una massificació i si no aprenem tots a entendre que el que trepitgem és nostre o fem malbé i no ho estimem… Hi ha una gran responsabilitat per part de les institucions i de l’Ajuntament, Barcelona està deixada i bruta, però hi ha també una part de civisme dels ciutadans. Ens hem d’estimar l’entorn perquè sinó, no el respectarem.

Creus que ve per una manca d’identifiació amb el lloc?

Sí, però també hem de tenir en compte que a Sants tenim un Secretariat d’Entitats com enlloc. Sort en tenim de la societat civil i del teixit associatiu, que és la manera d’estimar. I quan un coneix estima. Però aquí cal donar un cop de mà i invertir-hi diners. La cosa està malament, viure a Barcelona en aquests moments és dur.

Foto: nuriafeliu.cat

Compartir: