Neus Roca serà la nova consellera-portaveu de la CUP al Districte

Aquest mes de gener, Neus Roca prendrà possessió com a nova consellera-portaveu del grup municipal de la CUP Capgirem BCN al Districte de Sants-Montjuïc, en substitució de Lluïsa Pahissa. Roca té 31 anys, és nascuda a Palma i des de fa sis anys que viu als nostres barris

Neus Roca serà la nova consellera-portaveu de la CUP al Districte

Aquest mes de gener, Neus Roca prendrà possessió com a nova consellera-portaveu del grup municipal de la CUP Capgirem BCN al Districte de Sants-Montjuïc, en substitució de Lluïsa Pahissa. Roca té 31 anys, és nascuda a Palma i des de fa sis anys que viu als nostres barris. Ha estudiat antropologia forense i ara s’ha especialitzat en la branca de la salut. La veïna de la Bordeta critica que l’actual govern municipal “hi ha una sensació d’estancament, com de voler i no poder”. I aposta per seguir fent política de proximitat: “Continuarem sent properes amb les problemàtiques que hi ha als barris”, assegura.

Com ha estat la teva trajectòria i quina vinculació tens amb els nostres barris?
Quan vaig fer 18 anys vaig prendre la decisió de fer una especialitat que era difícil de fer a Mallorca, i vaig venir a viure a Barcelona per poder estudiar. Vaig estar a la universitat, vaig viure a Sabadell uns anys, i sempre he estat molt propera als barris on he vingut. Fa sis anys, quan vaig venir a la ciutat, vaig anar a parar al barri de la Bordeta.

Explica’ns qui és la Neus més enllà de la nova consellera?
Sóc arqueòloga especialitzada en antropologia forense. Després vaig especialitzar-me a la branca de la salut. I actualment sóc quiromassatgista i tècnica en nutrició i dietètica. En aquest sentit, estic fent un postgrau de psicologia. També tinc aficions: M’encanta la muntanya i, evidentment, la mar, però tenim una costa una mica destrossada. També m’agrada fer cims i excursions. A més, faig arts marcials al barri.

Quina ha estat la teva vinculació amb el món de la política durant aquests anys i amb la CUP?
A Mallorca ja feia coses, i el meu entorn feia tasques de divulgació de la llengua. Quan vaig venir aquí em vaig implicar en l’assemblea de la facultat de lletres de la UAB, coneguda per les seves mobilitzacions. Vaig militar en una organització internacionalista i en grups feministes. Quan vaig venir a Sants, vaig apropar-me a la CUP com a simpatitzant, i en poc temps estava implicada fent de coordinadora.

En quin moment et proposen aquest nou càrrec de consellera-portaveu?

La Lluïsa em va dir que tenia ganes de jubilar-se, cosa que no ens va sorprendre, ja que aquesta feina institucional en un districte tan gran i amb tants barris, és molt cansada. I la nostra manera de fer política entra una mica en contradicció amb la situació actual del país, i en segons quins moments cansa o descansa, o tens ganes de fer feina d’una altra forma. Jo vaig pensar que el moment era complex, ja que ens trobem a mitja legislatura. Tot i això, vaig pensar que era un bon moment per fer una passa al davant. Ser un càrrec públic sempre pot suposar una exposició alta i un desgast, però l’àmbit nacional i el moment que estem vivint m’ha fet pensar que també tenia alguna cosa diferent a aportar.

Quan tens previst prendre possessió?

Al llarg d’aquest mes de gener. Hem de respectar els dies de les festes i quan passin farem els tràmits administratius.

Per quin tipus de polítiques locals apostaràs?
Com hem fet fins ara, molt de cara als barris. Continuar sent properes amb les problemàtiques que hi ha. Abordar els temes que són imprescindibles com és el turisme que va molt lligat amb l’habitatge i la pobresa, i que els nostres barris en tenen molta. També el transport que és un forat negre a la Marina, i la sanitat que segueix sent privatitzada amb concerts que ens fan més llunyans als serveis que necessitem. A més, de forma transversal s’ha d’incidir en el tema de gènere.

Com creus que cal incidir en aquest darrer aspecte?
Potser no eludint que és un aspecte. A vegades és complex exposar-ho com un guió clar. Segons les estadístiques, les persones de determinats serveis del CAP Manso, on va un bus que ja no arriba tan bé en aquest centre de salut, són dones. Les principals responsables d’acompanyar a determinades persones dependents quan són criatures o quan són persones majors són dones. Les dones viuen més que els homes, i tenim més població femenina en la gent de tercera edat, amb més malalties i amb més necessitats. I això ho hem de tenir en compte a l’hora de plantejar com posem solució a aquestes mancances. És molt diferent que un home torni sol a casa per un carrer poc il·luminat o amb un transport poc òptim, a què torni una dona. I així successivament…

Com valores la gestió municipal de l’actual govern als nostres barris?
Hi ha una sensació d’estancament, com de voler i no poder. L’habitatge està molt estancat, continuen faltant habitatges socials; es continuen donant desnonaments; el perfil de dones desnonades són persones amb risc; és estrany com s’està gestionant la promoció nova de pisos socials a la Marina. Tampoc acabem de tenir clar com es farà a l’obertura del carrer Diputació. El govern no està posant gaires llums damunt d’aquest projecte. I el famós transport de la Marina…

Quina lectura fas de la situació actual del país?
És complexa, ja que és difícil fer un anàlisi abstracte o objectiu quan el context no és objectiu, quan hi ha presos polítics i un govern a l’exili. Hi ha hagut unes eleccions imposades i un govern intervingut. De fet, ja han decidit quan ha de ser el ple d’investidura, quan administrativament hi ha un temps, ja que el 27S vam aprendre que aquest podria ser molt dilatat. Hi ha hagut molta participació i una mobilització molt amplia del vot unionista, però també hi ha hagut una visualització d’una voluntat clara. I crec que hi ha hagut molts moviments de vot en clau electoral. Si les circumstàncies no fossin les que són, els resultats no haguessin estat aquests, òbviament acceptant la crítica, aprenent-la com un repte.

Quin racó del barri trobes més atractiu?
Tot i les mancances que té i les millores que necessita, m’agrada molt el parc de l’Espanya Industrial, a l’hivern, quan comença a sortir el sol, a mig matí, perquè comença a donar el sol entre l’arbrat. M’encanta anar-hi amb la meva gosseta a passejar aquesta hora

Què és el que més et va impressionar dels nostres barris quan vas arribar?
La vida que tenen. La plaça d’Herenni que és on vaig viure un temps, no està en silenci mai. Quan no hi ha un nen jugant a pilota de dia, hi ha algú jugant a la nit. També hi ha gent asseguda i xerrant, i els voltants està ple de comerç. M’impressiona el relat que hi ha encara de barri, tot i que tenim un carrer central, com el de Creu Coberta i Sants, que comencen a estar massa plens de botigues que pertanyen a cadenes. També és veritat, que quan t’endinses, trobes xarcuteries i bars de bodegues antigues…

Compartir: