L’obra Peiró42 aterra a l’Institut del Teatre per recordar la figura del sindicalista santsenc

La cooperativa Clark va presentar diumenge a l’escenari Ovidi Montllor de l’Institut del Teatre del Poble-sec, una funció sobre la vida i la mort del sindicalista santsenc Joan Peiró.

L’obra Peiró42 aterra a l’Institut del Teatre per recordar la figura del sindicalista santsenc

La cooperativa Clark va presentar diumenge a l’escenari Ovidi Montllor de l’Institut del Teatre del Poble-sec, una funció sobre la vida i la mort del sindicalista santsenc Joan Peiró. En una fusió de música, audiovisual i teatre van aconseguir transportar els presents a l’època del cooperativisme, la Segona República i l’organització obrera.

L’obra recull els valors del referent de l’anarcosindicalisme i reivindica la seva importància en l’actualitat. Eloi Aymerich, director de l’obra, diu que li interessa “com els valors de Joan Peiró superen la seva figura personal i contaminen i s’eixamplen i es ramifiquen durant tot el segle XX fins el segle XXI. És rellevant en la mesura que les seves idees i el seu exemple continuen i es perpetuen, i això és el que el fa gran”.

La visió és compartida amb els integrants de la cooperativa i el públic. L’espectador Marcos Faúdez veu la figura de Peiró com “un model a seguir” i defensa la necessitat de més persones com ell. En la mateixa línia, el tinent d’alcaldia de Barcelona Gerardo Pisarello, que també va assistir a la funció, diu que “en un moment on els fantasmes del feixisme estan tornant, haver pogut cantar tots junts, haver-nos retrobat amb gent del món del cooperativisme, de l’economia social i activisme als barris és una lliçó i assenyala un camí”.

D’altra banda, val la pena comentar que la música té un paper destacat en la proposta de la cooperativa Clark. Com explica la directora musical Maria-Salicrú Maltas , “la música és el leit motiv de la història i que va construint un mapa històric de l’època fins al final de la funció”. La seva feina ha tingut un alt component “d’arqueologia musical” perquè s’han cenyit a les cançons que cantava Joan Peiró. “No hi ha cap de les cançons que ell no cantés. Ho hem pogut fer gràcies al que a mi em va cantar la seva filla Guillermina Peiró”, conclou.

El context històric i la figura de Joan Peiró

El conegut popularment com a Congrés de Sants va ser el Primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya. Es va celebrar entre el 28 de juny i l’1 de juliol de 1918, en un context de dura repressió, vagues i reivindicacions. Les resolucions aprovades en aquest congrés van reorganitzar i coordinar la lluita obrera, unificant-la en un Sindicat Únic, i la data va constituir un moment clau en la història de l’obrerisme català.

Va ser després del Congrés de Sants quan Joan Peiró va començar a adquirir un paper preminent en la CNT. Professional del vidre nascut a la Bordeta, Peiró és considerat avui per molts un exemple dins el moviment anarcosindicalista, així com un model en el camp del periodisme, la política i el cooperativisme. Mataroní de sentiment, va acabar sent secretari general de la CNT el 1922 i anys més tard va assumir la cartera del Ministeri d’Indústria durant el govern de Largo Caballero.

Quan va acabar la Guerra Civil es va exiliar a França, fins que va ser detingut a Narbona durant l’ocupació nazi. El 1941 va ser extraditat i jutjat per un consell de guerra, tot i l’enorme quantitat de testimonis de diferents sensibilitats que van declarar a favor seu. Peiró, amb la seva imatge de sindicalista honest i compromès d’enormes capacitats, va esdevenir un element conflictiu pels règims feixistes europeus. La seva negativa a treballar pel Sindicat Vertical va determinar la sentència, i l’any 1942 era afusellat a Paterna, València.

Un calorós dia d’estiu de l’any 1989 el cos de Joan Peiró va ser traslladat de Paterna a Mataró enmig de l’emoció dels veïns i companys de lluita. El bàndol republicà va perdre la Guerra Civil, i la tant ansiada revolució de Joan Peiró no es va assolir mai. Tot i això, queda el record, la figura i les idees del santsenc com a un dels referents de l’anarcosindicalisme català.

obrateatrepeiro42joanpeirosindicalistasantsoctubre2018-01

obrateatrepeiro42joanpeirosindicalistasantsoctubre2018-03

obrateatrepeiro42joanpeirosindicalistasantsoctubre2018-04

obrateatrepeiro42joanpeirosindicalistasantsoctubre2018-05

obrateatrepeiro42joanpeirosindicalistasantsoctubre2018-06

obrateatrepeiro42joanpeirosindicalistasantsoctubre2018-07

Fotos: Arnau Caballero i Joan Salicrú (cooperativa Clark)

Compartir: