L’hostafranquina Teresa Agustí assumeix la direcció artística de l’Esbart Ciutat Comtal

Després de gairebé 40 anys, Lluís Calduch passa el relleu de la direcció artística de l'entitat a Teresa Agustí, dansaire de l'Esbart i directora de dansa en els darrers cinc anys. Els entrevistem a tots dos fent balanç del passat i del futur de l'esbart del barri.

L’hostafranquina Teresa Agustí assumeix la direcció artística de l’Esbart Ciutat Comtal

L’Esbart Ciutat Comtal del barri d’Hostafrancs canvia de direcció artística. Després de gairebé 40 anys, Lluís Calduch passa el relleu de la direcció artística de l’entitat a Teresa Agustí, dansaire de l’Esbart i directora de dansa en els darrers cinc anys, temps que li ha permès mostrar la seva faceta com a coreògrafa, amb la creació de diverses danses, com la de l’últim espectacle Acròstic, guardonat als Premis Sants-Montjuïc per la seva innovació.

Lluís, perquè has decidit prendre aquesta decisió?

Penso que és una decisió madurada, i que crec que és bona per l’Esbart. Crec que ha d’haver-hi un canvi. He estat 37 anys dirigint i en porto 55 a l’entitat. La dansa ha anat evolucionant i el grup també. El fet de tenir a la Teresa per continuar la tasca de l’Esbart a la seva manera és un motiu important per passar el relleu. Estic molt satisfet i feliç. Ha estat una transició modèlica.

Quan vas començar a vincular-te amb l’Esbart?

Vaig començar l’any 1962 perquè el meu germà hi ballava. A partir d’allà vaig passar per totes les facetes: dansaire infantil i juvenil, cos de dansa, també vaig fer de mestre dels més petits. I un dia em van dir que fos el director, i des de la il·lusió vaig agafar la direcció. Ho vaig fer amb la plena consciència del que tenia entre les mans, que era una gran responsabilitat com dirigir l’entitat i portar-la a fites importants, sense deixar d’aportar el meu granet de sorra que és la catalanitat que és ballar pel meu país i treballar pel meu país.

Com ha estat el dia a dia durant aquests anys a l’entitat?

Sempre hi ha la bona tendència a recordar les coses bones que hem fet. Ha estat un treball d’equip amb gent que hi ha cregut des del primer dia. De fet, la gran sorpresa per mi és donar-me compte que la gent ja va creure en mi des del primer assaig, i això ha estat una gran sort i m’ha donat seguretat en tirar endavant. He estat amb una gent molt fidel i disciplinada que ha cregut amb el que feien i, si mes no, a vegades, si no hi creien, ho feien pel que s’estimaven l’Esbart. I això penso que és molt important en un grup que té marcada unes línies a partir de la part creativa d’un director artístic.

Com has vist créixer i evolucionar l’Esbart?

L’he viscut al dia a dia, d’una manera feliç i pensant que el projecte proper no era l’últim i que l’endemà existia més vida, és a dir, no hem marcat fites per dir “parem”, si no les hem marcat per continuar. He viscut un Esbart que ha anat creixent seguint la línia escènica, i hem pogut portar l’Esbart a ser un dels primers del país, diuen.

Als teus inicis t’imaginaves arribar fins aquí?

No. De fet, jo tenia un espectacle que es deia “Somnis i records”. Somnis perquè és un somni i records perquè ja els puc viure. Tu quan comences no et planteges gaires coses. Arribar a on hem arribat no t’ho marquen, sinó el teu treball t’hi porta, és a dir, fer-ho amb dignitat, qualitat i treballar bé.

Què t’emportes d’aquests gairebé quaranta anys al capdavant de l’entitat?

M’ha donat la vida. Bé, tampoc me l’emporto perquè la tinc encara. L’Esbart m’ha fet com a persona, l’Esbart m’ha fet com sóc, i m’hi he trobat amb les persones que més m’hi he estimat. Per això, el meu lema sempre és “ballar, seguiré ballant i fent ballar”, és a dir, el que he tingut, el que tinc, el que penso tenir, i el que em dóna l’Esbart: una forma de viure, de sentir, de pensar i d’estimar.

Seguiràs vinculat a l’entitat?

Jo m’ he posat a disposició d’ells. A la junta hi continuo per treballar i col·laborar amb el que pugui. També ho faré com assessor artístic de l’Esbart, i per sempre com a company, amic i assessor de la Teresa.

Parlem ara amb la nova directora artística, la Teresa Agustí. Com et van comunicar aquesta nova tasca i com afrontes aquest nou repte?

Fa un any ho vam parlar amb en Lluís, que va creure que aquest any, tenint en compte que estrenàvem l’Acròstic l’octubre del 2016, calia fer el relleu. Em va assegurar que ja estava preparada, ja que porto en la direcció del cos de dansa des de fa sis anys, sempre amb el seu suport. Faig un pas endavant amb molta il·lusió i amb molt de respecte. Hi crec molt amb aquest projecte, també amb la gent que em dóna suport, i estic molt orgullosa de tot l’equip tècnic i de la junta.

Seguiràs amb el mateix patró directiu que ho ha impulsat fins ara en Lluís i que fins ara ha garantit l’èxit de l’entitat?

Sí. De fet, a la seva manera de fer, és a dir, treballar amb el rigor, el compromís i la qualitat. La idea és mantenir aquests mateixos valors que tinc i que comparteixo des del primer dia.

Quan comences a vincular-te amb l’Esbart?

L’any 1981 vaig començar. Llavors venia de fer ballet clàssic i m’ho van plantejar. També em va agradar quan els meus pares em van portar a veure l’Esbart quan ballava davant l’Església de Sant Àngel Custodi.

T’hi veus arribant als quaranta anys de directora artística, com en Lluís?

Penso que la dansa no té edat, però suposo que em faran el relleu abans. Crec que pots tenir 80 o 90 anys i ballar si el cos t’aguanta. L’edat no és cap impediment per ballar. Per tant fins que el cos aguanti. Per mi la dansa és una passió, una manera de viure.

Com han reaccionat els artistes de l’Esbart quan han conegut aquest canvi directiu?

Positiu. De fet, tinc el seu suport i ho noto moltíssim, tant en els assajos com en les representacions. La gent està molt il·lusionada.

Amb quins projectes i iniciatives esteu treballant ara mateix?

Estem rodant Acròstic, i la idea és portar-la a diferents teatres. El 14 de maig anem a Igualada i el 17 de maig estem a Tarragona. I el 22 de juliol, des de l’Orfeó de Sants, ens han proposat participar en un acte, amb la coreografia de la sardana “La Santa Espina”.

Lluís: També marxem a Montevideo a fer un taller de dansa. Anirem als casals catalans del Consur, això és molt important, pel fet que anirem a ensenyar a la gent que està treballant allà, i som els mestres escollits.

 teresaagustiesbartciutatcomtalhostafrancsabrilde2017-02

teresaagustiesbartciutatcomtalhostafrancsabrilde2017-03

teresaagustiesbartciutatcomtalhostafrancsabrilde2017-04

Compartir: