L’escriptor Marcel Fité presenta una nova novel·la amb escenaris del barri de Sants i Hostafrancs

Entrevista a l'escriptor santsenc Marcel Fité, que ha publicat la seva darrera novel·la detectivesca "Escacs d'amor i de mort", on apareixen espais coneguts del barri, com la plaça Herenni, el Mercat d'Hostafrancs o el carrer de Sants.

L’escriptor Marcel Fité presenta una nova novel·la amb escenaris del barri de Sants i Hostafrancs

L’escriptor santsenc Marcel Fité ha publicat la seva darrera novel·la “Escacs d’amor i de mort”, on apareixen espais coneguts del barri, com la plaça Herenni i el mercat d’Hostafrancs o el carrer de Sants. Dos cossos de policia protagonitzen el llibre on apareixen diversos crims que estan relacionats amb el poema inèdit “Escacs d’amor” que per Fité és “un autèntic tresor, un tresor amagat i un tresor que ens ha arribat”.

Des de quan viu aquí al barri?

Em sento de Sants, recordo que vaig venir quan va morir Franco, ja que vaig escoltar a la seva mort per la ràdio des d’aquí, i és una data d’aquelles que no oblides, per tant calculo que des de l’any 1975, segurament.

Aquests anys de trajectòria al barri l’han fet vincular moltes de les seves obres amb molts espais de Sants?

Sí, per descomptat. És un barri que m’agrada molt, ja que me’l veig amb una entitat que va més enllà del barri. Té una entitat molt pròpia i, evidentment, això ha fet que a la meva literatura apareguin espais per on m’he mogut. És una literatura que evoca molts paisatges tant del Coll de Nargó o la Costa Brava.

Com ha volgut introduir el barri de Sants en aquestes darreres novel·les i en la que ens presenta?

És una novel·la urbana, una novel·la policíaca, una novel·la que passa a Barcelona, i llavors els personatges viuen aquí a Sants, i des d’aquesta perspectiva participen en l’acció.

L’última novel·la té continuïtat amb la darrera que va escriure “Un seient a la llotja” on també apareixen espais del barri, oi?

Si… Una continuïtat total, ja que els personatges viuen en els mateixos llocs, es diuen amb els mateixos noms, són els mateixos personatges. El que passa és que han passat uns anys i han canviat… De fet, canvien la seva fisonomia, la seva edat i canvien les feines.

Quina és la trama de la novel·la que avui presenta?

Es tracta de la investigació d’uns crims molt misteriosos que passen a l’Esquerra de l’Eixample. Tres personatges, dos viuen a Sants i un a la Ciutat Vella, estan encarregats d’esbrinar-los. Aquests crims s’han de resoldre amb molta rapidesa perquè hi ha unes eleccions autonòmiques i volen els resultats immediatament. Llavors la trama és veure si aconseguiran saber quines són les persones, darrere d’aquesta trama hi ha moltes més coses, ja que tota novel·la policíaca sempre hi ha encriptats un seguit de missatges.

Què és el que vol retratar amb aquesta novel·la?

Amb aquesta obra voldria retratar la vida urbana. També expresso les estructures de poder que hi ha en la vida quotidiana i en la vida laboral, és a dir, aquelles estructures que no es veuen, jo crec que això queda reflectit.

En quines dates ens movem?

Ens movem entre l’octubre i novembre de 2010.

Què s’amaga darrere del títol de l’obra Escacs d’amor i de mort?

És un dels mòbils de la novel·la, però el mòbil de l’autor. Darrere d’això hi ha una reivindicació d’un text català que és Escacs d’amor, un text inèdit i pràcticament desconegut. Crec que és un text importantíssim, ja que en aquest text apareixen, per primera vegada, les regles dels escacs moderns. A més a més té una altra importància perquè jo considero i estic gairebé segur que si els escacs moderns són com són és perquè es van fer a Catalunya.

Quina vinculació trobem en aquest poema amb els crims que poden succeir a l’obra?

La vinculació la veurà de seguida el lector. L’assassí envia missatges molt encriptats, molt amagats i molt misteriosos en un text medieval que és precisament el text Escacs d’amor.

A quins lectors podem transmetre aquest tipus de lectura?

Jo crec que va dirigida a un públic en general que s’ho vulgui passar bé. La meva intenció ha estat fer una novel·la molt llegidora, agradable, etc. Té aquest regalet que és la reivindicació d’aquest text, i llavors això fa que el pugui llegir un públic especialitzat, un públic el qual li interessi que era escacs d’amor, quines característiques tenia, ja que a les entrevistes que apareixen a la mateixa novel·la, s’explica.

De fet ha qualificat aquest text com un tresor per la història dels escacs, també de la literatura catalana, oi?

Sí, sense cap dubte. És un autèntic tresor, un tresor amagat i un tresor que ens ha arribat. Si mirem, per exemple, a la Viquipèdia apareix com a primer autor, un autor que ha desaparegut d’un llibre que ja no existeix, perquè l’últim exemplar que hi havia va desaparèixer a la Guerra del Francès. Estava a la biblioteca de Montserrat i en van fer cartutxos. Doncs bé, aquest text és reconegut mundialment com al primer text que era d’un autor valencià que es deia Francesc Vicent. En canvi, aquest que sí que ens ha arribat i que és anterior, no reivindica. Llavors, l’interès potser de donar-los és que els dos primers textos, un desaparegut i l’altre existent, tots dos són d’aquí, i tots dos donen una fisonomia molt característica als escacs. Jo estic segur que els passos de la reina, si no s’haguessin fet en el context de la cultura valenciana catalana d’aquella època, no serien els que són. Pensem que és l’ambient en què hi ha Ausiàs March, hi ha Roís de Corella, hi ha Eiximenis, hi ha una sèrie d’autors que miren la dona des d’una perspectiva més moderna fins i tot que l’actual.

Per què creu que atreu tant les seves obres al públic i al veïnat d’aquí de Sants-Montjuïc?

Si més no, l’anterior va atreure molt, perquè va ser la descoberta d’uns personatges i d’uns espais que són novel·lables i que van agradar molt. Jo crec que aquesta també agradarà, perquè l’autor s’identifica amb els seus carrers, les places, la gent molt heterogènia. Jo la vaig escriure fa temps, però un dels investigadors és un ex-Mosso d’Esquadra i l’altre és un ex-Guàrdia Civil.

Parlava de carrers i places de Sants. Ens pot donar una idea de quins són aquests espais que ens trobem?

Trobem el carrer de Sants, el carrer de la Creu Coberta, el mercat, la plaça Herenni que sempre és el nucli des d’on surt la novel·la, perquè unes de les protagonistes, la Clàudia, viu allà.

entrevistaescriptormarcelfitenovelaescacsamorfebrer2018-01

Compartir: