Les veus de l’1 d’octubre a la Marina: “L’1 d’octubre és una data que s’acabarà el dia que puguem dir que som independents”

Entrevistem al representant de la Generalitat durant el referèndum a l'Escola SEAT de la Marina i el veí que va custodiar i fer arribar les nou urnes del centre. "A mig matí veiem les imatges que ens arribaven d'altres centres i el primer que penses és quan em tocaria"

Les veus de l’1 d’octubre a la Marina: “L’1 d’octubre és una data que s’acabarà el dia que puguem dir que som independents”

El passat 1 d’octubre, l’Escola SEAT de la Marina no va patir cap intervenció policial i el veïnat va poder votar amb total normalitat. El centre va comptar amb un total de 9 urnes que va encarregar-se de portar el seu representant de la Generalitat de Catalunya. Ell és la veu del referèndum de l’Escola SEAT de la Marina i tot seguit ens parla de l’operació prèvia a l’1 d’octubre i reflexiona sobre com va viure la jornada electoral aquell dia.

Quina va ser la teva tasca durant els dies previs a l’1 d’octubre?
Vaig haver d’acudir a reunions i vaig haver de custodiar el que havíem anomenat “pizzes”, referint-nos a les urnes, per després portar-les al col·legi.

Qui t’ho va demanar?
Un representant. Un amic polític. Jo sense dubtar-ho, vaig dir que sí.

Eres conscient dels riscos?
Sí, els vaig calcular molt. Les urnes no les vaig guardar a casa, sinó en una propietat que només està al meu nom, per tal de no involucrar a la família.

Quan es van posar en contacte amb tu?
A principis de setembre.

Quants dies vas tenir les urnes guardades?
Uns quatre o cinc dies.

Qui sabia que les guardaves?
Només la meva dona i la meva filla.

Coneixies a la persona que et va donar les urnes?
No la coneixia de res. Vaig rebre una trucada al voltant de les dotze perquè havia d’anar a recollir les “pizzes” pel diumenge. Em van donar una adreça per anar en aquell mateix moment a recollir-les. Quan vaig anar a buscar-les, hi havia molta gent. Després vaig tornar cap a casa, amb molta por, perquè hi havia molta policia a tot arreu. Però estava clar que tenia una responsabilitat molt gran en portar nou urnes perquè la gent pogués votar.

Vas tenir por?
Por no, respecte.

On vas anar a recollir les urnes?
No sé si era el centre de distribució de Barcelona. No ho vaig preguntar. Tot era molt clandestí, però això va ser la clau perquè tot sortís bé. No van trobar cap urna i això té mèrit.

Quines precaucions vas prendre en el moment de recollir les urnes?
Cap. Vaig actuar i vaig anar pel camí que creia que havia d’anar.

En algun moment, creus que la policia va estar a prop de trobar les urnes?
En el meu cas no. I on estaven abans, si no les van trobar, és perquè van fer molt malament la seva feina.

Quantes persones coneixies de les que estaven involucrades en tot plegat?
En total quatre persones, amb les que vaig tenir les reunions prèvies.

Com us comunicàveu?
Sense cap trucada, a partir d’una aplicació.

Et vas sentir espiat en algun moment?
No. Tampoc vaig voler mirar enrere. Vaig fer la vida normal. De fet, la sort estava feta.

Creus que encara tens risc per possibles represàlies per part de l’Estat?
Amb les persones que he parlat diuen que sí.

Tu estàs tranquil?
Si. No he deixat de dormir cap nit. La matinada del dia 1 sí que tenia suors. Penso que era molt fàcil trobar les urnes posant un policia a cada col·legi. Però jo quan vaig arribar a l’escola no em vaig trobar cap agent.

Sense gent com tu, hagués estat possible l’1 d’octubre?
Penso que sense gent involucrada, això hagués estat impossible.

Quan comença el teu 1 d’octubre?
El dia 30. Vaig dormir molt poc. Aquell dia va ser el dia més neguitós, sobretot per la responsabilitat.

El dissabte 30 vas venir a l’Escola Seat?
No. Vaig evitar venir.

Com vas portar les urnes?
Amb el meu vehicle.

Com va ser el moment en què arribaves amb les urnes?
La meva sensació era d’haver fet una feina i entregar-la. El fet d’escoltar a la gent cridant i aplaudint… va ser un moment magnífic.

Com et vas trobar els carrers de Barcelona, des de casa teva fins a l’escola, de matinada?
Tot normal. Dubtava en fer un altre recorregut, però vaig pensar de fer el més curt.

Quin va ser el teu rol durant el dia 1?
Vaig ser responsable de la Generalitat, vaig intentar calmar i lluitar contra els talls d’Internet. La gent es va involucrar deixant-nos tauletes. Hi havia molta gent que s’oferia a portar-nos begudes. L’ambient era de festa tot i que els nervis estaven a flor de pell. A mig matí veiem les imatges que ens arribaven d’altres centres i el primer que penses és quan em tocaria. Vaig estar observant si venia la policia per poder avisar.

Vas veure les imatges de les càrregues el mateix dia 1?
Si i mai m’ho hagués pogut imaginar. Vam tenir la sort que en aquest col·legi no va arribar aquest moment. Els mossos només van custodiar el col·legi. Vaig parlar amb ells, i els hi vaig dir que si ens deixaven acabar amb la jornada electoral i fer el recompte, els hi donàvem les urnes. I així va ser. Els mossos van marxar amb les urnes buides.

Com va anar el recompte?
Molt bé. Va ser un recompte totalment oficial i real.

Després del recompte que vas haver de fer?
Omplir les actes i firmar-les i omplir els sobres per portar-los al seu lloc.

En quin moment es va acabar el teu 1 d’octubre?
No sé si s’ha acabat encara. L’1 d’octubre és una data que sempre hi serà. S’acabarà el dia que puguem dir que som independents.

Amb quina imatge et quedes de l’1 d’octubre a l’Escola SEAT?
La d’una dona molt gran que va posar la papereta al sobre i em va abraçar plorant. Em deia que “ho hem pogut fer”. També em quedo amb les “gràcies” de tota la gent donava als que estàvem lluitant perquè tothom pogués votar.

Ho tornaries a fer?
Sense dubte.

Compartir: