Les veus de l’1 d’octubre a Font de la Guatlla: “Vam anar amb el meu cotxe a recollir les urnes. Aquella nit van dormir al pàrquing”

Entrevista al representant de la Generalitat que hi havia durant el referèndum de l'1 d'octubre a l'Institut XXV Olimpíada del barri de Font de la Guatlla: "La clau per poder fer el referèndum va ser la discreció i la confiança"

Les veus de l’1 d’octubre a Font de la Guatlla: “Vam anar amb el meu cotxe a recollir les urnes. Aquella nit van dormir al pàrquing”

El representant de la Generalitat que hi havia durant el referèndum de l’1 d’octubre a l’Institut XXV Olimpíada del barri de Font de la Guatlla recorda com va viure els dies previs de la jornada i com es va desenvolupar aquesta al centre. També agraeix la col·laboració de totes les persones que van fer possible l’organització de la votació al barri, tot i els entrebancs que es van trobar durant el dia.

Qui es va posar en contacte amb tu, en un primer moment?
No ho sé. Això ho fem voluntàriament. Vaig rebre una trucada d’un company i amb ell vam anar amb el meu cotxe a recollir les urnes. Aquella nit van dormir al pàrquing. És una qüestió de molta confiança, per això em vaig oferir.

Quan vas anar a recollir les urnes?
Un dia abans.

Quan t’havien dit si podies ajudar?
Això va passar molt temps abans.

Vàreu prendre precaucions per anar a recollir les urnes?
No, però vam anar ràpids.

Creus que en aquell moment hi va haver força discreció a l’hora de preparar tot l’operatiu?
Totalment. Si no fos així, no haguéssim pogut anar a votar. La gran gràcia de tot el que es va muntar va ser la discreció i la confiança.

Creus que es va fer alguna cosa malament en el procés?
Sempre es fan coses malament, però no hem de perdre de vista a qui tenim davant. Però tenint en compte el rival, ho vam fer prou bé.

Vas haver de prendre alguna decisió personal?
No. A l’institut hi havia tres persones, ja que la magnitud era tan gran que sol no ho podies fer tot. A més, els joves sortien per vigilar si venia la policia o no. Prou feina teníem dintre per resoldre els problemes informàtics. La gent va ser meravellosa. Es van viure moments de certs nervis. La màxima precaució es que ningú prengués mal i que no ens enganxessin les urnes plenes de vots. Em va sorprendre com la gent va defensar, no les seves idees, sinó la democràcia com era votar. No tenia cap dubte que votaríem

Et vas sentir sol en algun moment?
Això impossible. Potser de forma puntual quan teníem els problemes informàtics, però amb la gent que érem no ens podíem sentir sols. Si no hi havia un, hi havia un altre. Aquí hi va col·laborar tothom.

Et senties poderós de tenir les urnes?
No. Senzillament confortat per un cantó perquè tenia la prova de què votaríem, agraït perquè algú m’hagués permès formar part de tot l’engranatge que faria possible votar l’1 d’octubre. També em vaig sentir responsabilitzat i honorat.

En aquell moment qui sabia que tenies les urnes?
La meva dona, aquest company que t’he dit abans i jo.

Què recordes del moment de l’entrega de les urnes?
Un alleugeriment brutal, ja que pensava que les urnes ja les teníem i no ens havíem de preocupar per cap imprevist.
Com vas viure l’1 d’octubre com a representant de la Generalitat?
Molt complicat. Perquè per una banda, voldries que tot funcionés bé, i allò va ser un desastre, no pel fet que estava ben plantejat sinó perquè tots sabem el que va passar. I això no ho podies explicar a la gent. Això va fer que el dia avances molt a poc a poc. Vaig sentir molta indignació pel que havia passat, per la carnisseria que havien fet sense cap sentit.

Durant el matí van haver-hi problemes informàtics. Vas dubtar en algun moment que es pogués realment votar?
És difícil de dir. Nosaltres vam tenir la sort que els informàtics que teníem ens ajudaven força. Hi havia moments que la cosa no anava bé. Però finalment es va agafar un ritme, i dues o tres meses van mantenir obertes i la resta de meses repassaven els vots. Jo esperava menys participació, sobretot veient com s’aixecava el dia i veient les càrregues. Em vaig sorprendre.

Quan es va acabar el teu 1 d’octubre?
El meu 1 d’octubre va acabar l’endemà quan vaig anar a pencar al matí. Estava baldat. El dia l’acabes l’endemà, però suposo que encara no l’hem abandonat, i encara el vivim una mica. El que va passar va ser tan bèstia que dubto que ho oblidem.

Van venir els Mossos en algun moment?
Van estar fora, però dintre no.

Quina paraula t’aboca l’1 d’octubre?
Moltes. És difícil encabir-ho en una paraula. Havia molta gent i molta confiança. Ningú s’ho esperava.

Veient com s’ha gestionat el post 1 d’octubre a través dels polítics i institucions, creus que va valer la pena córrer els riscos?
Jo crec que sí. Penso que s’hagués pogut gestionar pitjor o millor, però pensem que hi ha molts que per permetre allò estan avui a la presó. Jo ho tornaria a fer i imagino que tota aquesta gent, també. Ho faríem d’una manera diferent, segurament. Però aquestes coses s’han de fer, si creus veritablement que s’han de fer.

entrevista1octubrefontdelaguatllaoctubre2018-02

Compartir: