La veïna de la Marina Maria Pilar Díaz nova Secretària d’Estat de Serveis Socials del govern de Pedro Sánchez

Entrevistem a Maria Pilar Díaz, Secretària d'Estat de Serveis Socials del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. És veïna del barri de la Marina des de l'any 1984, i ens explica quina és la seva trajectòria i reptes pel que queda de legislatura.

La veïna de la Marina Maria Pilar Díaz nova Secretària d’Estat de Serveis Socials del govern de Pedro Sánchez

El govern espanyol del socialista Pedro Sánchez va designar com a Secretària d’Estat de Serveis Socials del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social a la veïna del barri de la Marina, des de l’any 1984, Maria Pilar Díaz. Va néixer l’any 1966 i és diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona i ha cursat diversos estudis de Postgrau en Comunicació i Lideratge Polític a la Universitat de Barcelona. La nostra veïna és la primera secretària d’estat amb discapacitat de la història d’Espanya.

– Quina és la seva vinculació amb els nostres barris?

Vaig arribar al barri de la Marina l’any 1984. El meu fill també va néixer en aquest barri el 1992 coincidint amb les Olimpíades. El barri de la Marina és casa meva. Sempre dic que sóc de Santa Coloma de Gramenet, però després vaig arribar al barri que em va rebre molt bé.

– Quina ha estat la seva trajectòria en l’àmbit més social?

Vaig arribar al món social després de la meva discapacitat. Jo he viscut dues vides, una abans de la meva amputació i una després. Amb 32 anys, per una errada mèdica no em van diagnosticar un coàgul i vaig fer una trombosi a la cama, amb un procés molt llarg de malaltia, i al final em van amputar la cama. En aquest moment, gràcies a una treballadora social que treballava a la Capa, al barri, durant l’any 1999, em va recomanar que havia d’anar a l’Associació d’Empotats Sant Jordi perquè em donessin un cop de mà. Tres anys després, el 2002, em van anomenar presidenta en aquesta mateixa associació, on em vaig implicar, però també vaig veure que necessitava formació en tema social. Per això, quan vaig complir 40 anys em vaig regalar un portàtil i vaig fer la carrera de treball social. Des de llavors també he assumit diversos càrrecs i he fet voluntariat.

Quan arribes al món de la discapacitat, sobretot quan ets una mica madura, veus la vida d’una altra manera. T’adones que la vida t’ha donat una altra oportunitat, ja que aquest coàgul s’hagués pogut formar al cap i llavors no ho hagués explicat. La discapacitat és un tema que quan ho tens a prop te n’adones. Crec que després de passar per tantes responsabilitats, quan veus una persona a prop amb discapacitat et canvia la percepció. La societat no fa un buit a la discapacitat perquè sí, sinó per què no coneix. Quan les persones s’acosten i coneixen una persona amb discapacitat, i veuen les limitacions amb què viu, llavors es tornen activistes. A mi em va passar, però també he tingut sort amb el veïnatge. De fet, a la Marina he tingut molta sort. Quan em van tallar la cama vaig estar venent cupons a l’ONCE al carrer de la Mare de Déu de Port, i els veïns que em coneixien mostraven molta solidaritat.

– Com va viure la política municipal a l’Ajuntament de Barcelona?

Vaig ser regidora de la candidatura de Jordi Hereu quan va ser alcalde. En aquell moment, Hereu em va demanar si volia acompanyar-lo a la llista, ja que sabia del meu compromís amb les persones amb discapacitat. Tot i això em vaig quedar a les portes d’entrar al Consistori, fins que ell va dimitir, que vaig entrar jo. Vaig estar molt ben acollida. Vam fer que el Saló de Cent fos accessible i també la Sala Reina Regent.

– Creu que Sants-Montjuïc és un districte accessible per a persones amb mobilitat reduïda?

Abans de ser nomenada Secretaria d’Estat estava a la universitat donant classes de discapacitat i treball social, i acabant el meu màster de discapacitat, autonomia personal i dependència. Jo sempre poso com a exemple Barcelona, perquè he de reconèixer que l’alcalde Pasqual Maragall va prendre la decisió de què Barcelona fos la primera de la història dels Jocs Olímpics que havia de ser una ciutat olímpica i paralímpica a la vegada. Fins al 1992 les Olimpíades es feien en una ciutat i les paralimpíades en una altra. Maragall va dir que a la nostra ciutat tots els atletes havien de conviure. A més, valoro que la Fundació ONCE va donar una empenta molt gran al Consistori i a l’organització de les Olimpíades.

– Ara, una vegada ha entrat al govern, com es troba les polítiques socials en l’àmbit estatal?

Per mi ha estat tot un honor que el president i la ministra hagin confiat en què jo assumís aquesta responsabilitat. Jo sóc treballadora social, per tant, l’àmbit social és molt important en els meus principis i valors. Però si recordem el missatge del discurs del president Sánchez, aquest va dir que tenia dos objectius per sobre de tot, com és la igualtat entre homes i dones. De fet, aquest govern és el que té més representació de dones en responsabilitats de ministres en tota la història fins al moment. L’altre objectiu ha de ser la lluita contra les desigualtats. Des de l’àmbit social, les desigualtats i la pobresa es veu constantment.

La crua realitat és que tenim veïns que estan en un barri humil, com la Marina, que no pot pagar el rebut de la llum, que ha d’anar a serveis socials, que ha d’anar a la parròquia del Port a recollir aliments. Aquesta també és la realitat que ens trobem a la Secretaria d’Estat. Un pla concertat que el PP va retallar de 89 milions a 40. Aquest pla concertat són els fons que arriben als municipis per atendre als serveis socials més bàsics. Nosaltres com a compromís que tenim en aquest govern és de recuperar la dignitat d’aquestes persones que tenen els mateixos drets que qualsevol altre. Tot i això no és fàcil, ja que les retallades dels darrers set anys no es poden revertir en un mes o quatre mesos. Vull llançar un missatge de confiança, el compromís que té el govern de lluitar contra aquestes desigualtats. Som conscients i jo vinc d’un barri humil, com la Marina, l’únic de la ciutat que no té metro, el tercer barri per la cua en taxa de renda, amb les taxes més altes d’atur… Jo cada dia m’emporto aquesta realitat al ministeri.

– Sobre la relació entre Catalunya i Espanya, quin és el paper que ha de tenir el govern espanyol?

Els socialistes sempre hem dit diàleg, negociació i pacte. Fa molts anys que ho anem dient. Vull remarcar el paper que ha fet sempre el primer secretari, Miquel Iceta, però com el president Sánchez ja ha començat aquest diàleg de negociació. Feia molt de temps que el president de la Generalitat no anava a la Moncloa. Hi ha una esperança que el govern socialista vol canviar la realitat. Hem de parlar i negociar perquè tothom estigui còmode, i no sigui una batalla de guanyadors i perdedors.

mariapilardiazsecretariaestatlamarinajuliolde2018-02

Compartir: