La U.E.Sants busca fins a l’últim sospir un empat que no arriba

La Unió Esportiva de Sants marxa sense cap punt de la seva visita al Camp de la Guineueta on perd per 2 a 1. Ara, el Sants es queda amb 31 punts, a tres de la zona de promoció i d’una segona posició que ocupa el Carmel.

La U.E.Sants busca fins a l’últim sospir un empat que no arriba

Abans de Nadal el tècnic del Sants, Tito Lossio, avisava que arribaven quatre compromisos molt importants: Grama B, Carmel, Guineueta i Molletense. A falta de només un partit per completar aquest cicle els verd-i-blancs han sumat sis punts de nou possibles. I és que ahir, l’equip, no va poder emportar-se cap punt del Municipal de la Guineueta. Era, potser, la cita on els de Lossio es podien permetre perdre algun punt però la derrota fa que el partit de diumenge vinent amb el Molletense sigui encara més important. Tot i això, ens trobem en un grup dos de 2a catalana boig, igualadíssim, i en què una derrota sembla condemnar-te i set dies després una victòria et torna a catapultar cap a les primeres posicions. Hi ha un equip, però, que de moment sembla jugar en una altra lliga. El Molletense, el proper rival, líder, amb 41 punts i a deu ara d’un Sants que és setè.

 

Incòmodes

En els primers quaranta-cinc minuts la sensació va ser que el Sants no va tenir el control del partit en cap moment. Als de Lossio no se’ls veia còmodes. No aconseguien fer quatre passades seguides i, potser per contagi del rival o per veure-ho com l’única manera d’acostar-se a la porteria rival, intentaven fer un joc més directe. Amb la pilota més minuts volant pels aires que trepitjant la gespa uns i altres saltaven per quedar-se-la i en aquesta lluita la Guineueta cantava victòria la majoria de vegades. Aplicant força contundència i deixant anar un pel massa els colzes en alguns moments, els de Puchi es feien amb gairebé totes les pilotes i després trobaven a l’esquerra a un Pelegrín molt actiu durant tota la primera part. L’extrem buscava la centrada, el xut o la passada enrere cap a les pujades d’Álvaro Gómez o Jonathan Paredes que provaven Blanco des de la frontal. A més, el mateix Pelegrín tenia una bona oportunitat quan li arribava una centrada que el 7 de la Guineueta rematava en planxa obligant  a lluir-se a Blanco.

Malgrat les dificultats per generar oportunitats amb les que es trobava el Sants, els de Lossio en van tenir alguna. Després d’una sèrie de refusos dins l’àrea Navarro provava amb dificultats un xut alt que arribava sense forces a la porteria defensada per De Lara i també Sumarroca s’acostava a l’àrea per intentar el xut. Tot i això, les ocasions més clares eren per l’equip local que tenia una major presència en el terreny de joc rival però que tampoc feia patir molt al Sants.

A l’equador de la primera part, però, el Sants es va trobar amb la primera pedra. En una jugada per la banda de Pelegrín l’extrem va provar una centrada-xut que va refusar Guille; segons el col·legiat, amb la mà. Tot i els laments del jugador que assegurava que la pilota li havia picat a la cara l’àrbitre va assenyalar el punt de penal i des dels onze metres Raul Hernández la va col·locar al costat del pal dret enganyant a Blanco. I de nou, l’equip obligat a remuntar.

Fins al final del primer temps es va veure un punt de millora en els de Lossio, amb una mica més de capacitat per acostar-se a la zona defensiva de l’Escola Esportiva Guineueta però el marcador no es va moure.

 

A tocar del segon

A la represa la Guineueta va fer un pas enrere i el Sants es trobava amb moltes més facilitats per iniciar les jugades, amb els centrals tocant la pilota sense la pressió dels rivals. Al mig camp ja es complicava més la cosa però l’equip mostrava una cara molt més agraïda que a la primera part. Des del primer minut els de Lossio s’acostaven a les immediacions de De Lara i generaven ocasions. A més, l’equip estava ben col·locat per evitar pèrdues de pilota o errors que poguessin facilitar un contracop del rival.

Així, van arribar combinacions entre Peque i Gala, una rematada amb el cap de Sumarroca i un Guille que buscava un Navarro que es quedava a prop de provar a De Lara. Una de les opcions més clares, però, va arribar al minut 64. Uns segons després de sortir al terreny de joc Samuel va xutar des de la frontal quedant-se molt a prop de cantar el gol. Després, Sumarroca ho va intentar de nou amb un tir des del vèrtex esquerre però, més tard, una falta sobre Picolo, la penjaria Gala a l’olla amb la mala sort que el refús acabaria arribant als peus de Javi Pelegrín. Amb gairebé tot el Sants intentant recuperar la posició, l’extrem, en cursa per la dreta i amb molt camp per córrer, va veure sol a la seva esquerra a Villegas. Era un dos contra un gairebé, un Pelegrín – Villegas vs Carlos Blanco. I el porter del Sants en un intent d’evitar que la passada arribés al davanter perquè en cas d’arribar-li estaria venut, va provar de tallar-la, la va tocar però no va ser capaç de refusar-la i Villegas va fer pujar el segon al marcador.

2 a 0 i uns minuts posteriors en què l’equip va estar una mica més absent, paint-ho i recuperant-se del cop. Després d’aquest impàs, però, el Sants es va reactivar de la millor manera possible. El gol de Sergio Navarro –el seu sisè en tres jornades!- a deu minuts pel final va donar ales a l’equip i va retornar-li la fe. A la sortida d’un córner entre Picolo i Sumarroca van fer-li arribar una bona pilota a Navarro que, dins l’àrea, a l’esquerra no va perdonar. A partir d’aquí deu minuts d’un Sants jugant amb el cor i buscant l’empat, trobant-se amb moltes opcions de fer-lo pujar en accions de pilota aturada, faltes a la frontal, a les bandes, i molts serveis de cantonada. També, Blanco es va lluir en un mà a mà amb Pablo i just després Samuel va provar de nou el porter de la Guineueta. L’equip va intentar completar la remuntada fins l’últim segon i va gaudir d’una última falta a favor. Lossio va fer entrar inclús a Marcos Hernández – que va molt bé per alt- però la pilota picada per Gala va acabar sen refusada pels homes de Puchi i dos segons després l’àrbitre va assenyalar el camí de vestidors amb el 2 a 1 lluint a l’electrònic. L’equip marxava decebut per no haver aconseguit fer el segon però, també, tranquil per haver-lo buscant fins el darrer sospir i Tito Lossio destacava, a més, la fredor mental que van demostrar els seus jugadors en un partit dur que es podria haver escalfat però on els verd-i-blancs van mantenir la calma.

 

Ara, el Sants es queda amb 31 punts, a tres de la zona de promoció i d’una segona posició que ocupa el Carmel. La propera jornada visitarà l’Energia el Molletense, un primer classificat que té 41 punts i que en la 2na jornada de campionat va superar el Sants per un ajustat 1 a 0. El grup arribarà gairebé al complet a la cita de diumenge que ve després que jugadors com Fran que sumava quatre grogues no veiés ahir la cinquena.

 

Una crònica i fotos de Carlota Martí

Compartir: