La santsenca Elena Gavarró presenta el llibre “Sota terra”

Entrevista a Elena Gavarró, veïna de Sants i autora de la novel·la "Sota terra", que ha guanyat el XXVI Premi Joan Marquès Arbona de narrativa.

La santsenca Elena Gavarró presenta el llibre “Sota terra”

Elena Gavarró és veïna de Sants i l’autora de la novel·la “Sota terra”, d’Edicions Documenta Balear. L’any passat la va presentar al XXVI Premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2018 i el va guanyar. És només la seva segona obra però, amb aquest premi, la llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona espera donar un salt en la seva carrera com a escriptora.

Després de la publicació del llibre el passat Sant Jordi, com valores la crítica rebuda?

Fins que no ho té la gent a les mans no s’acaba de veure i la veritat és que estic rebent molt bona crítica i estic encantada.

Creus que aquest premi pot ser un punt d’inflexió?

Crec que sí perquè quan et dones a conèixer la gent t’obre molt més la porta. Cada escriptor té el seu públic i el premi és una manera d’anar cap endavant.

La família per part materna és de Sants i tu també vius al barri. Però per què decideixes presentar-te a un premí mallorquí?

Malauradament aquí, molts dels premis importants, tenen fama d’estar ‘donats’. Vaig conèixer aquest premi i vaig veure que era públic, organitzat per l’Ajuntament. T’havies de presentar de forma anònima i, positivament, tot el jurat em va atorgar el premi unànimement.

La novel·la es desenvolupa a finals del segle XIX on Barcelona creix amb la industrialització i, entre altres, annexiona Sants. Com a veïna del barri que ets, com has volgut il·lustrar o que sents cap a Sants?

M’agrada molt el barri per la vida i el comerç que hi ha, amb una gent amb un esperit lluitador i una mentalitat oberta i franca. Un veïnat sense prejudicis. Sobre el context històric, vaig treballar molt l’ambient i la mentalitat de l’època i, sobretot, les diferents viles de Barcelona. Tot queda integrat en una trama central i els diferents personatges que hi participen.

Més enllà de Barcelona, la novel·la se centra en un segrest en un petit poble. Com es viuen aquest incidents en les viles?

Vaig saber que els segrestos en aquella època eren bastant habituals, però més a Barcelona. Al poble no tant i totes les persones se senten vinculades al segrestador i a la víctima. Hi ha diferents personatges i tots ells van evolucionant i canviant segons com evolucionen els fets.

Tot això amb un ampli ventall de personatges de perfils diferents, en què et vas inspirar?

Treballo molt els personatges i sí que hi ha una mica de inspiració al principi, però després tots van evolucionant segons com segueix la trama. A vegades sí que hi ha un fet de la realitat que inspira un llibre o un personatge, però a mesura que escric agafen la seva pròpia vida.

Abans de començar a escriure ja havies establert el ventall de personatges amb la seva evolució o ells van canviant a mesura que escrius?

Abans de posar-me a escriure treballo molt la trama i els personatges a nivell esquemàtic. Però un cop m’hi poso sí que vaig canviant i, sobretot, quan cada personatge ja cobra vida per tot el què ha passat ells mateixos evolucionen segons com van avançant els fets.

Sense voler desvelar el final de la novel·la, ‘Sota terra’, parlant d’aquest segrest, té un rerefons filosòfic, amb una reflexió final. Què vols transmetre?

Una de les coses bones d’aquest llibre és que quasi té vida. Convida a pensar sobre què hi ha al darrere de les persones que triomfen socialment. I si qui triomfa és un psicòpata? O si la víctima acaba sent rebutjada? Reflexiona sobre alguns temes però sobretot també al voltant dels comportaments humans.

Compartir: