La Companyia Elèctrica Dharma reivindica el paper de la cultura enmig de la pandèmia amb l’àlbum Flamarada

Al carrer Sagunt, davant del seu històric local d'assaig, ens atén el saxofonista Joan Fortuny, que ens explica que entre les 15 cançons n'hi ha una escrita per Jordi Cuixart des de la presó de Lledoners. [[Vegeu fotos i escolteu l'entrevista sencera]]

La Companyia Elèctrica Dharma reivindica el paper de la cultura enmig de la pandèmia amb l’àlbum Flamarada

Els santsencs de la Companyia Elèctrica Dharma van presentar el seu últim àlbum ‘Flamarada’. En altres anys, la Dharma hauria pogut presentar el disc a la Festa Major de Sants; però la situació actual ho ha impedit i hem volgut conèixer de primera mà què s’hi pot trobar a ‘Flamarada’ i com viu el grup la suspensió de festes. Ho fem al carrer Sagunt, davant del seu històric local d’assaig, on ens atén el saxofonista Joan Fortuny.

Què significa aquest carrer per a vosaltres?

Jo encara visc al carrer Sagunt, just al costat del local d’assaig. A més aquí hi tenim el nostre centre de reunions, on també hi assagem i on ens ubiquem des dels anys 80.

El disc ‘Flamarada’ també es va crear aquí?

I tant! Des del 1981 i com tots els altres s’han creat, s’han gestat i s’han cuinat aquí.

Aquest és el 25è disc de la companyia Elèctrica Dharma, què representa?

És un disc molt especial. No només perquè és el 25è, sinó perquè no l’anàvem a fer i després de la mort d’en Josep el 2013 el grup es va desfer. Llavors planejàvem fer una gira el 2014 pel 40è aniversari del grup. Però ho vam deixar córrer i ens vam desfer. Amb els anys ens vam anar trobant i va sorgir l’idea de tornar a fer la gira que vam tenir llavors amb en Josep. A partir d’aquí vam trobar un nou bateria i vam seguir assajant. El 2015 vam fer la gira de celebració. Nosaltres només preteníem fer això, però com que ens vam trobar bé, vam creure que calia fer un disc nou. Així neix ‘Flamarada’. Ens vam posar les piles, vam començar a crear i a seguir tocant. A més, feia potser 9 anys que no fèiem un disc ple de cançons noves. Aquí n’hi trobem 15, la meitat són cantades i l’altra són instrumentals. És un disc a la memòria d’en Josep i n’estem molt contents.

Què té d’innovador, però què té de l’antiga Dharma?

Amb el primer disc, ‘Diumenge’, no vam acabar d’estar satisfets perquè no trobàvem un so definit, propi. Aleshores, amb ‘L’ou com balla’ vam trobar el nostre so i la manera d’expressar-nos. Seguint la línia d’aquest segon i del so de la Dharma, volíem que cada disc sembli que parteixi de zero. Així que manteníem l’essència, però vam buscar un productor i vam buscar un so nou, de la Dharma del segle XXI. És per això que incloem cançons cantades i aportem un plus diferent al so de la Dharma dels altres discs.

Entre les 15 cançons n’hi ha una escrita per Jordi Cuixart.

Ens fa molta il·lusió, som molt amics seus i vam tenir una indignació brutal amb el seu empresonament i amb el de la resta de presos polítics. El 2018 ens comunicàvem amb ell per carta, quan era a Sota del Real, i li vam explicar el nostre projecte. Transmetent-li que volíem comptar amb ell, sigui amb un poema o amb una lletra per a reivindicar la seva injustícia. Li va encantar l’idea i s’hi va posar a treballar. En una setmana ens va enviar un poema, ens va agradar molt i sobre aquest poema vam construir la cançó. Després vam anar a Lledoners a actuar per a què pogués sentir la cançó. Teníem l’esperança de sentir-lo recitant la cançó a l’estudi, ni ell ni nosaltres esperàvem que s’allargués tant; però ho ha fet la Txell Bonet, la seva dona. Ha sortit perfecte i aquesta és la història de la cançó ‘Resistir és vèncer’.

Amb la situació actual, com veieu els concerts amb el públic assegut?

Ens haurem d’acostumar perquè no hi ha més remei. Ens plantejàvem fer concerts en acústic per així accedir a aquest tipus de format. No és agradable veure el públic amb mascaretes, això no agrada a ningú però no hi podem fer res. S’han de fer concerts, encara que sigui amb aquestes mesures perquè no es perdi la cultura i perquè la gent es pugui divertir sigui en un concert, una obra de teatre o una pel·lícula.

Quin missatge tens per als governs o per a la gent sobre la cultura i sobre com ha de sobreviure a la pandèmia?

Entenc que s’hagin de prendre aquestes mesures, però s’haurien de prendre a tot arreu igual. La música, el cinema i les arts són els que pateixen més i altres sectors tenen més permissivitat. Veiem avions plens i en canvi als teatres o concerts es requereix molta distància. Em sembla bé que hi hagi mesures, però haurien de ser per iguals i controlar-les. A més, sense tants impediments com està patint la cultura amb anul·lacions i cancel·lacions. Haurien de deixar respirar una mica la gent, que respiri.

Clicant el reproductor podeu escoltar l’entrevista sencera:

presentacioflamaradacompanyiaelectricadharma24agost2020-02

presentacioflamaradacompanyiaelectricadharma24agost2020-03

presentacioflamaradacompanyiaelectricadharma24agost2020-04

presentacioflamaradacompanyiaelectricadharma24agost2020-05

Compartir: