Joan Manel Parisi, pregoner de la Festa Major de Sants 2017: “Passaran coses just a sota meu. A sota del balcó passaran coses”

A poc més de 50 dies per l'inici de la Festa Major de Sants, ja sabem qui s'encarregarà de donar el tret de sortida el dia 19 d'agost. Es tracta de Joan Manel Parisi, nascut al barri de Sants l'any 1956, és una figura que té un paper actiu en l'associacionisme dels nostres barris, des de fa molts anys, i ha contribuït en la vertebració associativa santsenca.

Joan Manel Parisi, pregoner de la Festa Major de Sants 2017: “Passaran coses just a sota meu. A sota del balcó passaran coses”

A poc més de 50 dies per l’inici de la Festa Major de Sants, ja sabem qui s’encarregarà de donar el tret de sortida, amb el pregó, a una setmana plena de celebracions. Es tracta de Joan Manel Parisi, nascut al barri de Sants l’any 1956, és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Economia Social i Direcció d’Entitats sense Afany de Lucre per la Universitat de Barcelona. Professor de llengua catalana, és una figura que té un paper actiu en l’associacionisme dels nostres barris, des de fa molts anys, i ha contribuït en la vertebració associativa santsenca durant la transició democràtica, que va concloure, fa 40 anys, amb el naixement del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i a Bordeta. Ha estat un dels impulsors de les escoles esportives dels nostres barris; i actualment és gerent al Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Com et vas començar a vincular al territori i quines passes has fet durant tots aquests anys?

El territori no l’he deixat mai. De fet, sóc nascut a Sants, d’on no m’he mogut mai. El meu inici en l’associacionisme es produeix a l’Institut Emperador Carles, on em vaig formar, i on aviat començaran els actes del seu 50è aniversari. A partir d’aquest moment hi ha un recorregut important per organitzacions especialment del territori.

Una tasca que se’t va reconèixer el passat mes de febrer amb el Premi Sants-Montjuïc. Què va significar per tu?

Em vaig quedar molt cor glaçat perquè no em pensava que se’m pogués donar, de fet, com no em pensava que se’m pogués proposar per fer el pregó. Normalment, el que he ajudat és que altres puguin obtenir premis o puguin participar en els pregons de la festa major. Però de convertir-me en un subjecte col·laborador, en el subjecte actiu de tant del premi com del pregó, per mi és molt il·lusionant.

Què representa per tu, poder ser la veu del pregó de la Festa Major de Sants 2017?

Per mi representa molt. És difícil utilitzar adjectius per concretar això. Representa el reconeixement a una trajectòria vital, important i implicada a Sants, Hostafrancs i la Bordeta. I també representa el fet que hi ha hagut gent que ha cregut en mi per aquesta organització, per continuar formant part de la seva direcció tècnica, durant tants anys. I això, evidentment, que algú et proposi coses com aquestes, és motiu d’orgull i de molta satisfacció.

Com se’t va proposar la tasca de llegir el pregó?

Se’m va proposar un dia, al final d’una reunió, per part de la presidenta de la Federació de la Festa Major de Sants, Gemma Solsona, ara fa unes tres setmanes. Li vaig dir que m’il·lusionava moltíssim, però volia que fos consensuat i on tothom se sentís còmode, ja que el meu paper ha estat de voler donar comoditat i satisfacció a la gent i, per tant, si hi havia actors de l’àmbit associatiu i/o polític que no estiguessin del tot d’acord, no ho hagués fet.

Alguna vegada havies pensat en què tu podies ser pregoner de la festa major del teu barri?

Potser si, no diré que mai ho havia pensat. Havia vist que durant molts anys s’havien buscat persones famoses no necessàriament per la seva pertinença o vinculació en el territori. Trobo que aquesta línia que hi ha hagut amb participants que han estat molt vinculats en el territori, és una bona línia d’explotar. I és que en el barri, sense necessitat de sortir-ne, tenim gent molt qualificada, com per poder fer el pregó de la festa major del seu barri. A més a més, li posaran aquell cor que altres potser no tindrien.

Ja has pensat com enfocaràs el pregó i com començaràs a dirigir-te al poble santsenc?

En com començaré a dirigir-me al poble santsenc no, perquè llavors ja seria saber massa del que he de dir. Però sí que he pensat com el faré. El faré com qualsevol pregoner que fa una locució des d’un balcó i diu el que ha de dir, però passaran coses, passaran coses… Passaran coses just a sota meu. A sota del balcó passaran coses. Aquesta és una aportació que una persona que treballa amb entitats, i que els ha fet amics i amigues durant tots aquests anys, ha d’utilitzar per poder fer un pregó que sigui una mica diferent. Per això la Federació és una entitat, el Secretariat és una altra entitat, i hi ha 313 més que formen part d’aquest immens teixit.

Què et quedaries de la Festa Major de Sants?

Em quedo amb la feina de formiga de les comissions i d’altres tipus d’entitats i de grups, que van treballant des de fa molt de temps perquè el dissabte 19 d’agost tinguin el seu carrer ben posat, o uns altres puguin organitzar la cursa que faran, o uns altres puguin fer la seva festa alternativa. Tota una sèrie de plantejaments, en què no sou aliens els mitjans de comunicació del territori que segur que des de bon temps abans esteu preparant la festa major. En conseqüència em quedo amb la feina de formiga. Vull acabar la frase dient la segona part que és la de la força d’elefant, una de les consignes de les màximes que utilitzen els Borinots: “Feina de formiga, força d’elefant”. Així, aquesta feina de formiga que es va realitzant en el temps i aquestes posades en escena acaba sent la força de l’elefant, que som tots i totes.

Aquest seria un tret característic que la diferència d’altres festes majors?

Jo no les puc comparar, perquè malauradament tampoc en conec prou. Jo sé que a tots els barris de Barcelona s’hi posen amb molt de temps, i fan feina de formiga per acabar tenint una força d’elefant. No voldria situar cap tipus de rivalitat ni de competència, i penso que tant uns com els altres, construïm barri al mateix temps que estem construint ciutat.

Com vius la Festa Major de Sants?

Amb passió. Això vol dir que és una de les poques nits de l’any en què jo me’n puc anar a les dues de la matinada a casa, ja que acostumo a acabar la festa major amb el show de la plaça de la Farga. La visc amb molta passió. Deixa’m que digui una de les paraules que sortirà al pregó. Jo sóc un amant de la participació, de fet, estic en òrgans de participació de la ciutat, i fomento la participació en el territori. La participació no és res sense l’acció i sense la passió. Jo ja he pensat que la paraula participació, però també participació amb doble “ce”, són paraules que han d’aparèixer amb força en un pregó com el meu.

Des de quan vius la Festa Major de Sants?

Jo recordo en el balcó de casa meva, des del carrer Galileu durant els anys 1961 i 1962, com passava per sota de casa la banda que hi havia. Ja indicava que per Sant Bartomeu es coïen coses. No es feien carrers, hi havia moltes prohibicions i les coses eren com eren i, per tant, no es podia fer molt. A casa, però, s’ha viscut. Tant ha estat així que fins aquest any passat anàvem a actes amb la mare que se’n va anar l’any passat. L’últim any va estar a les havaneres del carrer Galileu.

Com has vist evolucionar les festes majors del barri en el temps?

Bé, molt bé. Té gran salut. Jo vaig patir en algun moment, perquè pensava que la festa s’anava envellint, i això no ho vivia bé. La veritat que en pocs anys hi ha hagut una redimensió molt gran, primer de barreges entre públics, i després d’uns joves que han pres el poder a les comissions. Això està bé perquè és un senyal que ens donarà llarga vida a la festa major. No oblidem que enguany el Secretariat ha fet 40 anys, però la Federació en fa 30.

Canviaries alguna cosa de la Festa Major de Sants?

No, no em toca a mi dir-ho. Jo la gaudeixo, l’organitza qui l’organitza amb tot el bon criteri del món, i ho decideixen de manera col·laborativa entre 16 carrers. La festa major és molt la federació i els carrers, però també ho és totes aquelles altres accions, d’altres entitats que en podríem comptar i hi ha moltes, que cobreixen, que participen, que organitzen petites activitats durant aquesta setmana al voltant de Sant Bartomeu. Sense anar més lluny, mentre això passi, a les Cotxeres de Sants s’estarà fent l’Open Internacional d’Escacs més important del territori espanyol. Així que aquí passen moltes coses. Afortunadament, crec que la contribució, que la Federació o el Secretariat han estat donant en el territori, ha servit molt per aquesta cohesió que estem gaudint dins i fora del mateix territori.

Quin missatge enviaries per fer d’aquesta festa major, un moment de gaudi per tots els veïns i veïnes?

Recomano que es reservin una part de les vacances pels dies de festa major, i surtin al carrer, perquè el dia que no surtin al carrer perdrem l’espai públic. I no és només un missatge adreçat a la festa major, no. El dia en què deixem de ser ciutadans i ciutadanes, que utilitzen l’espai públic per compartir, per raonar, per establir sinergies, per parlar i, fins i tot, per no fiar-nos de l’altre. Però el dia en què perdem l’ús de l’espai públic, haurem perdut la civilització, la batalla de la cultura i la batalla del treball mancomunat i compartit. I això, molt per sobre del que és una festa major, no ho podem perdre mai.

joanmanuelparisipregonerfestamajordesants2017-02

Clicant al reproductor podeu escoltar l’entrevista sencera:

Compartir: