Esport, esportistes i pilotes fora

Joan Sanromà, conseller d'ICV-EUiA al Districte de Sants-Montjuïc

Esport, esportistes i pilotes fora

Dos fets m’han permès reflexionar sobre l’esport, la cohesió social i com afecten els nostres barris, sobretot per la diversitat de criteris i prioritats que hi ha entre el govern del Districte i de la ciutat i part de l’oposició.

En primer lloc en un Consell de Qualitat de vida, Esports i moltes coses més,  desprès de les explicacions dels presidents dels clubs que han aconseguit  ascensos de categoria enguany,  deixant clars que si  han estat possible és per l’empenta dels jugadors i dels directius i dels socis que varen creure en els reptes, vingueren les reivindicacions entre elles les peticions del JAC, que la propera temporada serà el segon equip de basquet de Barcelona ja que ha accedit a la lliga EBA, i d’altres entitats respecte a la manca d’instal·lacions esportives per la demanda de la gran quantitat de clubs existents en el districte que es publicita com el més esportiu de la ciutat ja que tenim la muntanya de Montjuïc i l’Estadi Lluís Companys.

El llistat de problemes com són la manca d’un pavelló o com el de  compartir pistes poliesportives entre tres equips a la mateixa franja horària o la manca d’espais adaptables o que hi hagi barris abandonats en aquest tipus d’equipaments , necessiten solucions i ja no serveixen les disquisicions i les pilotes fora de si són qüestions que venen de lluny o la tornada continuada i repetitiva de que no hi ha diners o que es prioritza l’assistència social. Aquestes respostes les ha de donar el govern amb acord amb les entitats que han manifestat una bona voluntat presentant diverses vegades inventaris d’espais susceptibles de ser aprofitats.

L’endemà del Consell vàrem rebre la notícia que segons els altaveus mediàtics del govern de la ciutat hauria de fer-nos feliços a tots i totes, amb la idea brillant d’un promotor de convertir part de la muntanya de Montjuïc amb l’estadi en un Parc Temàtic , això si, centrat en l’Esport. Una altra forma de posar en venda els espais públics de la ciutat justificades amb les paraules màgiques , és a dir, es crearan llocs de treball i es donarà una conservació i manteniment a l’Estadi, que serveixen per a adobar el que és un nova fita en la venda de Barcelona per part dels sectors que actualment gestionen la ciutat.

Seguint amb la reflexió citaré un somni sobre l’esport i les instal·lacions citat per Conrad Vilanou i referit -se  als dirigents de CADCI que l’any 1931 “ somniaven amb un estadi sense  tribunes espectaculars, ni grades aparatoses, però ple, això si, d’atletes”.

El que demanaven i demanem és senzill , camps esportius pels esportistes. Posem-hi fil a l’agulla per trobar solucions els problemes de l’esport al districte, sense oblidar que l’esport és cultura i és una de les eines bàsiques per la cohesió social.

Compartir: