Entrevista al regidor del Districte Marc Serra: “El canvi de Sonia Frias per Francesc Jiménez en la gerència és per garantir la paritat en l’estructura directiva”

Amb el regidor del Districte de Sants-Montjuïc fem un repàs als principals projectes per aquesta legislatura als barris de Sants, Hostafrancs, la Bordeta, Badal, la Marina de Port i del Prat Vermell, Font de la Guatlla i el Poble-sec. [[Vegeu entrevista sencera i video]]

Entrevista al regidor del Districte Marc Serra: “El canvi de Sonia Frias per Francesc Jiménez en la gerència és per garantir la paritat en l’estructura directiva”

Són ja més de dos mesos al càrrec, com ha començat la legislatura?

Doncs la veritat és que ha començat molt bé. He tingut una molt bona acollida i ho ha fet amb festa: al Poble-sec, a Sants, a la Bordeta i a Hostafrancs. Començar amb festa major és una molt bona oportunitat per conèixer els veïns i les entitats en un context més desenfadat i per començar a establir vincles.

 

Deia que aprofitaria les festes de Poble-sec, Sants, la Bordeta i Hostafrancs per conèixer el veïnat, quina impressió s’ha emportat?

He tingut l’oportunitat de reunir-me amb moltes entitats i necessitats n’arriben moltes. Les entitats demanen diàleg, preservar els espais comuns i de confiança. Els han tingut i demanen continuïtat, presència i disponibilitat. En concret, com a exemple de demanda, a Sants ens vam reunir amb els castellers i els Borinots ens van ensenyar les limitacions del seu local. És un espai municipal i hem començat a treballar amb ells l’itinerari per ampliar el seu local social. En qualsevol cas, per ara una molt bona actitud de diàleg amb les entitats.

 

Com arriba al Districte de Sants-Montjuïc? Què el vincula?

El principal vincle que hi tinc és que en sóc veí des de fa més de deu anys. Vaig arribar amb 18 anys al Poble-sec i són ja 13 anys vivint-hi. Em va agradar tant que em vaig quedar arrelat. De fet, la meva besàvia vivia allà i ja tenia un vincle històric i familiar que he pogut recuperar. També tenia vincle amb les entitats perquè havia col·laborat amb Stop Maremortum, dins el marc del Secretariat. I, dins del moviment veïnal, tant a Poble-sec com a Sants he pogut col·laborar i treballar amb l’assemblea veïnal, com a Can Batlló.

entrevistaregidor23setembre2019_04

A nivell professional, quina ha estat la seva trajectòria?

De seguida que vaig complir els 18 anys que ja vaig començar a treballar. Durant molt anys feia de cambrer per pagar-me la carrera universitària en sociologia. Més endavant vaig aconseguir feines més qualificades. Poc abans d’acabar la carrera vaig començar a treballar com a tècnic d’acollida a l’Ajuntament, al Servei d’Orientació i Acompanyament a Persones Immigrades. A partir d’aquí vaig començar la carrera de Dret i ja vaig treballar d’advocat. He assessorat en temes d’estrangeria i també he col·laborat en entitats de defensa dels drets humans. De fet sóc jove però tinc ja una experiència variada i en diferents àmbits.

 

Aquesta és una legislatura diferent de la passada, la correlació de forces al Districte ha variat i el seu és un govern amb el PSC. Com es repartiran el govern amb els diferents consellers a nivell de barris? I les carteres temàtiques?

Hem tingut uns bons resultats electorals al Districte, tant nosaltres com el PSC i tenim majoria al Consell Plenari. Però això no vol dir que no vulguem treballar amb els altres partits perquè hem de treballar d’una forma oberta perquè la política de barri és de proximitat. Al plenari del 3 d’octubre s’aprovarà ja totes les carteres temàtiques de govern. L’idea és treballar de forma coordinada amb el PSC i fer equip, fent lluir tot l’equip de consellers.

 

Anant directament a l’actualitat del Districte. Heu decidit canviar una de les peces més importants del Districte, el gerent actual Francesc Jiménez, qui el substituirà i quina és la seva trajectòria? Quan es farà efectiu el nomenament? Quins han estat els motius que us han portat aquest canvi?

Voldria començar fent un reconeixement públic a Francesc Jiménez per la gran feina que ha fet. Crec que ha estat un gran gerent per al Districte, ha afrontat tots els temes amb molta professionalitat amb molt diàleg cap al veïnat i cap a les entitats. La decisió és de model de ciutat i de polítiques feministes. Ara ja tenim la paritat entre homes i dones en les regidories. El canvi en la gerència és per garantir la paritat en l’estructura directiva de l’Ajuntament i la més important és la de gerències. El canvi es deu estrictament a una política de ciutat per tenir una estructura directiva el més feminitzada possible, arribant al 50%. I per això hem apostat per la Sonia Frias, qui fins ara era Adjunta a Gerència d’Ecologia Urbana. És veïna del districte, el coneix i hi viu. Per la seva trajectòria és una persona amb molta solvència i que pot aportar molt en l’àmbit urbanístic, perquè és aquí on tenim grans reptes. Tenim la pèrdua del Francesc però pot ser molt ben substituïda per l’experiència i les aptituds de la Sònia. Ella de formació és periodista i així serà tant accessible per als veïns com fins ara ho era en Francesc.

entrevistaregidor23setembre2019_07

Per l’experiència en matèria de migracions i contra els CIEs, com es pot fomentar la integració dels menors migrants no acompanyats? Quin tipus d’iniciatives s’han de fomentar? Creu que el nostre districte hauria d’oferir un espai adequat per acollir un centre de menors no acompanyats, ho faran com a govern?

La millor manera de fomentar la inclusió d’aquests joves és habilitant centres. Amb espais on viure, amb allotjaments amb un projecte d’inclusió social i laboral se’ls pot apartar del carrer. Tots aquests centres són benvinguts i en necessitem més perquè no hi hagi joves al carrer. Però qui té les competències per decidir la seva ubicació i el seu funcionament és la Generalitat de Catalunya al 100% perquè són joves tutelats per la Generalitat. L’Ajuntament no pot entrar en la gestió d’aquests centres però podem mostrar tota la disponibilitat perquè quan s’obri un centre es pugui obrir de la forma més còmode possible per als veïns.

 

Cada barri té alguns temes clau, comencem per Sants. Per quan la reforma de la plaça de Sants i la millora de l’accessibilitat a una de les parades de metro més importants de la ciutat?

La reforma de la plaça de Sants i l’accessibilitat del metro és un tema que ens preocupa molt i ens comença a indignar. És una de les parades més gran i és un intercanviador i hi ha molta gent gran que l’utilitza. En el mandat passat ja es va posar sobre la taula de la Generalitat, que és qui té les competències en aquest tipus de projectes, alguns projectes que permetrien fer la renovació de la manera més ràpida possible. I sembla que no han estat acceptats, la Generalitat s’està obsessionant en un projecte molt complex de més de deu milions d’euros. Si s’imposa aquest projecte suposarà un impacte important en el calendari, que se seguiria allargant any rere any. Cal revisar el projecte per fer-lo el més econòmic possible perquè així comenci com abans millor. Tant de bo puguin començar les obres en aquest mandat.

entrevistaregidor23setembre2019_03

A Hostafrancs, la passada legislatura va ser la de l’obertura del carrer Diputació, serà aquesta legislatura la de la implantació d’una Superilla completa al barri? I tornant al carrer Diputació, quins han de ser els usos del futur equipament que s’hi ha de fer, com i quan els decidiran?

A Hostafrancs hi teníem un problema de circulació molt gran perquè absorbia tot el trànsit de cotxes d’Aragó que travessaven el barri per sortir de Barcelona per la Gran Via. Amb la intervenció de la superilla s’ha aconseguit limitar l’entrada de cotxes, ara ja no veiem una gran quantitat de vehicles. Estem molt satisfets de com ha anat i hem de fer una valoració amb veïns, entitats i comerciants i veurem si podem ampliar el projecte. Pel què fa al carrer Diputació, hi havia una llarga reivindicació veïnal per connectar el carrer Tarragona amb Creu Coberta i durant aquest mandat ho vam aconseguir. Ara queden uns metres quadrats importants per equipaments i tenim opcions. Tenim un pla d’equipaments que fixa unes prioritats i a través d’un procés participatiu amb el veïnat ho decidirem. De moment no podem avançar quin equipament serà.

 

 Al barri de la Bordeta, per quan l’inici de les obres del parc de Can Batlló? Parc de neteja sota l’escola Cal Maiol o cal reformular el projecte? I finalment, zona esportiva de Magòria, serà aquesta una de les prioritats d’aquesta legislatura, veurem el camp acabat amb vostè com a regidor?

Tota la intervenció de l’administració pública és reglada. Als veïns els poden desesperar els calendaris, però d’aquests tres projectes no n’hi ha cap de parat i estan seguint el seu procés. Estem complint calendaris amb tots ells.

Sobre el parc de Can Batlló, tenim un molt bon projecte de consens que s’ha tirat endavant amb els veïns. Esperem iniciar les obres com abans millor però per a fer-ho s’ha de fer compatible amb l’activitat de les naus que ja està iniciada. El què sí esperem és acabar aquestes obres durant el mandat.

Pel què fa al parc de neteja sota l’institut-escola de Cal Maiol, hi ha una necessitat educativa al barri de la Bordeta degut a l’increment d’habitatge. L’oportunitat que es va detectar des del Consorci, en la que estàvem d’acord des del districte, era la de traslladar l’escola a Can Batlló. Creiem que l’aposta és bona i ara mateix sobre la taula l’únic projecte que hi ha és fer-ho amb el parc de neteja a sota, i és l’única proposta que permet fer-ho viable. Tant la direcció del centre, com el Consorci d’Educació i el claustre hi estan d’acord. És cert que hi ha un grup de pares i mares que tenen dubtes de l’impacte que pot generar l’activitat. Nosaltres sabem del cert que no hi haurà aquest impacte i treballem per a generar més consens.

Vam obrir un concurs per a l’ordenació de Magòria i just ara hem rebut els diferents projectes. Aquí vam posar-hi totes les necessitats del veïnat. L’esport amb el camp de futbol 11, de futbol 7 i el pavelló; un centre de salut d’urgències i d’atenció primària i també habitatge dotacional. Amb tots aquests usos tenim un espai limitat. Els arquitectes que s’han presentat al concurs mostraran diferents ubicacions i estudiaran quina ordenació és millor. Quan s’hagi escollit el projecte d’ordenació, es treballarà cada un d’aquests espais de forma independent.

entrevistaregidor23setembre2019_01

 Al barri del Poble-sec queda pendent per definir els usos definitius de la Casa de la Premsa, es descarta definitivament convertir-la en una biblioteca? Quins seran els usos d’aquest equipament poblesequí?

La Casa de la Premsa és un equipament preciós, molt gran i amb un valor patrimonial molt important. Ara s’ha pogut recuperar i tenim un equipament molt gran que requereix una inversió molt elevada. Hi ha una plataforma veïnal que reivindica, precisament, el seu ús veïnal. Necessitem aliances d’algun altre actor per fer front a la inversió i tenim també un pla d’equipaments que diu que tenim la necessitat d’ampliar la biblioteca. Aquesta ampliació no es pot fer a l’actual biblioteca del carrer Blai. Creiem que una manera per avançar en consens i acabar la Casa de la Premsa durant aquest mandat és arribant a un acord amb el Consorci de Biblioteques perquè allà hi hagi una part utilitzada com a biblioteca i una altra utilitzada per al veïnat, per reconèixer el pes dels veïns i veïnes per a recuperar l’espai. A més, creiem que és possible fer-ho sense tancar la biblioteca del carrer Blai i treballem en aquesta línia.

 

 A Font de la Guatlla i Poble-sec està a debat els usos de la muntanya de Montjuïc, sobren equipaments de ciutat i falten equipaments de barri? També s’ha creat una plataforma per demanar que no es renovi la cessió dels terrenys municipals a la Fira, que finalitza ben aviat, amb la idea de retornar aquest espai al veïnat de la ciutat, com veu aquesta iniciativa?

Font de la Guatlla ha estat un barri històricament abandonat per tots els governs de l’Ajuntament i que a més estava afectat per una intervenció urbanística que el posava en perill de desaparèixer, ara s’ha desafectat i s’ha conservat l’habitatge de protecció oficial. Hem garantit també que hi seguirà vivint la mateixa gent del barri i que no es gentrificarà. Hi tenim una zona veïnal important i que cal atendre-la amb equipaments, com la previsió d’un equipament cívic que hem de treballar amb els veïns. Ha estat també un barri molt castigar pels grans esdeveniments de Montjuïc, sobretot pel Poble Espanyol. En aquest sentit, hem aconseguit reduir en un 30% els grans esdeveniments del Poble Espanyol. Per tant, el barri, que gairebé estava abandonat, es va recuperant i serà més sostenible.

És cert que el debat sobre el futur de la Fira incumbeix els veïns de Font de la Guatlla, però també els de la Bordeta, del Poble-sec i d’Hostafrancs. És un projecte de ciutat important i s’ha d’avançar amb el màxim de consens, però des de l’Ajuntament garantim que qualsevol decisió sobre els terrenys de la Fira serà a través d’un procés participatiu. A més, des del Districte proposarem que una part, la més significativa possible, sigui per habitatge i per equipaments ja que es tracta de sòl públic.

entrevistaregidor23setembre2019_02

La Marina és un dels barris que experimentarà un major creixement del Districte a nivell de població amb la Marina del Prat Vermell i la construcció del nou parc central. Per quan l’inici de la construcció d’aquest gran pulmó verd del barri? I hauran més modificacions al projecte i al seu finançament?

Sí, la Marina del Prat Vermell serà un gran nou barri. El seu és un projecte que venia del mandat Trias però que s’havia enfocat molt cap a l’Hospitalet i donant l’esquena als barris de la Marina. Al mandat passat li vam donar la volta i hem treballar per cohesionar els barris de la Marina i de la Zona Franca per unificar-ho. Estem parlant d’unes trenta mil persones en deu mil habitatges que poden anar allà. El tema del jardí central té un problema de finançament perquè els promotors privats també han de dipositar uns diners i el calendari anirà determinat segons la mesura i el compliment de tots aquests operadors privats implicats. El què sí puc dir és que més de la meitat dels habitatges seran de protecció oficial, per tant a preu assequible i en els propers dos anys la meitat dels habitatges socials de l’Ajuntament ja estaran fets.

 

 Sense deixar els barris de la Marina, han establert amb la Generalitat un calendari de les properes parades de la línia de metro que s’han d’obrir tant a la zona habitada del barri, com les parades que han de donar servei a la part industrial de la Zona Franca i als seus treballadors?

És a la Generalitat a qui li correspon fer públics aquests calendaris i en això us animo, nosaltres també ho fem. Aquest cap de setmana explicaven que s’obriran noves aprades que van cap a l’Hospitalet i també s’obrirà a la Ciutat de la Justícia. Nosaltres no defallirem ni ens acomodarem perquè hi ha una necessitat de transport públic que encara no està resolta a la Marina. La connexió amb el metro és una de les grans prioritats del mandat. Vam dir que seria possible fer arribar el metro a la Marina amb les parades de Foc i Foneria i ara tenim el repte d’ampliar-les, però qui té la clau del calendari no és l’Ajuntament sinó la Generalitat de Catalunya.

entrevistaregidor23setembre2019_05

 El barri de Sants-Badal, des de la seva segregació administrativa amb Sants s’ha convertit amb el barri del Districte amb menys equipaments públics, tot i la inauguració del CAP, tenen ja definits tota la resta d’equipaments que s’han de fer a l’illa del carrer Roger i Juan de Sada, quins seran i per quan preveuen l’obertura dels primers?

Allà hi ha un solar amb uns equipaments que ja estan en obres. Aquests són una escola bressol i un poliesportiu municipals que esperem inaugurar en el proper any, estem avançant molt bé. A Sants-Badal hi ha un dèficit important d’equipaments però en dos anys hauríem inaugurat tres equipaments. És cert que el barri no té cap centre d’ús cívic i tenim un solar a prop que està qualificat com equipament. Una opció seria que tingués aquest ús però ho hem de mirar amb una mirada global de pla d’equipaments i, sobretot, amb consens amb els veïns.

 

I precisament la principal via que divideix Sants amb Badal, la Rambla Brasil i la Rambla de Badal, especialment aquesta última, creu que li fa falta una reforma a fons i integrar-la millor amb la nova Rambla de Sants que la creua?

És cert que és una reivindicació del moviment veïnal de la zona i la separació dels dos barris ha provocat aquestes dues rambles que, al cap i a la fi és la mateixa, però dividida per intervencions arquitectòniques. La solució que hem trobat amb la Rambla Brasil és millor i voldríem que s’adoptés per tot el continu de la rambla. Té alguns inconvenients per l’estat de la gespa i dels parterres, ja que hem rebut queixes de gossos i de que no estan en bon estat. Cal una valoració del total abans de precipitar-nos, diria que cal una mirada conjunta i que avaluem cada tram de la rambla per llavors avançar amb els veïns i sabem com dignificar la rambla. Sobretot, esperem que una qüestió administrativa com és la divisió dels barris no afecti en una rambla partida per la meitat.

 

Hem parlat de molts barris i de moltes necessitats i de ben segur que ens hem deixat moltes altres demandes del veïnat. Per anar acabant li demanarem al regidor del Districte, Marc Serra, un exercici de concreció. Digui’ns tres projectes que li agradaria deixar enllestits i inaugurats aquesta legislatura?

Puc garantir que lluitarem per les piscines de la Marina. El barri tenia dues piscines al voltant de la Seat, que van acabar tancant i ara els veïns han d’anar a les Picornell de Montjuïc. Amb l’arribada de nous veïns la necessitat és imperiosa. Tenim un projecte que hem de revisar per fer-ho més econòmic, perquè com més ho sigui més fàcil seria tenir-ho llest en aquest mandat. A mi m’agradaria molt acabar el mandat havent inaugurat la piscina de la Marina o, almenys, haver-hi avançat molt.

Un altre projecte que em faria especial il·lusió, també per la llarga reivindicació veïnal, és el projecte de la Casa de la Premsa. I per això també optem per aliar-nos amb el Consorci de Bibliotques que permetrà el reforç pressupostari que permetria rehabilitar un edifici tan gran i tan important com és el de la Casa de la Premsa.

Per últim, el projecte de l’escola de música de Sants. Aquest és molt bonic i quan parlem d’educació ens centrem molt en l’educació reglada i ara cada cop estem donant una visió de l’educació el més global possible, entrant també en les arts i la música. Fer-ho de forma assequible és molt potent, tenim ja les obres en marxa i esperem inaugurar l’escola de música del carrer Papin en aquest mandat.

entrevistaregidor23setembre2019_06

I sent realistes, digui’ns un projecte que creu que no podrà enllestir aquesta legislatura.

Hem parlat de la Fira, aquest és un projecte molt complex amb diferents administracions pel mig que cada una ha de dir la seva. Hem d’escoltar també els veïns i la plataforma ‘La Fira o la vida’ i els actors econòmics. En general hem d’escoltar tots els operadors que actuen al voltant de la Fira. És un projecte que segur no veurem acabat però és molt important que es defineixin els usos de forma clara i participativa i tenint en compte les necessitats dels veïns durant aquest mandat. No l’acabarem en aquest mandat però la feina de negociació i de treball conjunt i de implicació ciutadana durant aquest mandat és importantíssima.

 

 I per acabar un exercici creatiu, molts pobles tenen a l’entrada un nom gegant de la població amb algun element escultòric que defineix l’essència d’aquell territori, moltes vegades a la rotonda d’entrada per entendre’ns. Imagini’s que ha de definir aquest petit gran poble de 184.000 habitants, que és Sants-Montjuïc, amb tres paraules que defineixin bé el districte i els seus habitants i que posaríem a l’entrada imaginaria de la nostra vila, quines serien aquestes tres paraules?

Jo crec que és un poble treballador dins les diversitats de cada barri. També és un districte popular, sobretot veient el total de festes i tot el teixit associatiu tan ric. A més, un barri combatiu. Tots els regidors que hi ha passat ho han gaudit i ho han patit. Diria treballador, popular i combatiu, són tres adjectius que defineixen molt bé el caràcter del veí del districte de Sants-Montjuïc.

Clicant al reproductor podeu veure l’entrevista sencera:

Compartir: