Entrevista a Josep Lluís Socías, el nou administrador parroquial de Sant Medir

Diumenge agafarà el relleu del fins ara rector Enric Subirà, després que el passat mes de juliol, l'arquebisbe de Barcelona fes aquest nomenament. El nou administador mostra la voluntat de seguir comptant amb Subirà a la parròquia i explica que el seu, serà un mandat curt i amb la voluntat d'acompanyar a les persones i grups parroquials.

Entrevista a Josep Lluís Socías, el nou administrador parroquial de Sant Medir

El rector de la Parròquia de Santa Maria de Sants, Josep Lluís Socías, serà el nou administrador parroquial de la Parròquia de Sant Medir del barri de la Bordeta a partir d’aquest diumenge. Agafarà el relleu del fins ara rector Enric Subirà, després que el passat mes de juliol, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, fes aquest nomenament.

Com accepta el relleu de l’encara rector de la parròquia bordetenca, Enric Subirà?
L’accepto una mica sorprès, ja que per una part crec que és una parròquia que funciona força bé, amb un gran entusiasme, i això és una expressió de vida que és el que mou la importància de les parròquies. És un repte relatiu, ja que vinc aquí amb data de caducitat, ja que em jubilo en dos anys, i durant aquest temps podré acompanyar a la gent. De fet, la tasca d’un administrador parroquial és acompanyar a les persones, entusiasmar, il·lustrar i donar un acompanyament a unes persones que estan realitzant unes coses molt importants, perquè aquesta és una parròquia que no comença ara, ja que té una història molt ample que és prou important.

Sap els motius pels quals es trasllada l’actual rector, Enric Subirà?
Oficialment és la jubilació. A mi em sembla que és una persona molt valuosa que en la mesura del possible, si pogués continuar aquí, a mi m’agradaria. Les comunitats tenen una vida, i la vida es realitza en les persones, i quan hi ha unes persones que són una ànima d’aquesta comunitat, no és bo treure-les. Per tant, la presència de l’Enric en aquesta parròquia és molt important, encara que no tingui aquest càrrec. Penso que la seva presència en alguns moments o en uns altres pot ser molt positiva.

Com valora aquest canvi?
Aquest fet em va sobtar moltíssim i també el fet que m’encarreguessin ser administrador parroquial. Som veïns però mai havíem treballat conjuntament gaire. Són d’aquelles realitats que venen i cal entomar-les. A veure què podem fer que sigui positiu per la comunitat i perquè continuï la vida que hi ha, que em sembla que és molt positiva.

Quin projecte es marca en aquesta nova etapa?
El projecte és de conèixer les persones, els grups, els caps de cadascun dels grups i continuar acompanyant-los. En absolut penso fer un programa diferent perquè en dos anys no es pot fer, però el que si faré, és escoltar, veure i acompanyar les persones.

Vostè serà administrador parroquial. Quina diferència hi ha amb un rector?
La diferència és que un administrador parroquial és el mateix que un rector però en el primer cas és per un temps limitat, que poden ser dos o tres anys. Tot i això, tens les mateixes responsabilitats i possibilitats que té un rector.

Expliqui’ns una mica quina ha estat fins ara la seva trajectòria dins l’església fins arribar a Santa Maria de Sants, i ara a Sant Medir?
Jo vaig ser ordenat a Sant Joan Despí i al cap de dos anys vaig anar a Santa Coloma de Gramenet. Aquesta darrera va ser una experiència molt positiva, ja que era un moment molt difícil. I és que el concepte que encara queda a Barcelona de Santa Coloma era d’una ciutat sense llei, i jo vaig anar amb molt de respecte i, realment, m’he trobat amb gent positiva. Durant 14 anys vam estar creant moltes coses, no només en l’àmbit parroquial, sinó també social i cultural. Es va donar una possibilitat de créixer a les persones amb concerts de piano i molt participatius.

Què en pensa que la parròquia aculli llaços grocs de suport als presos polítics o xerrades sobre l’església amb teòlegs o capellans de la teologia de l’alliberament, per posar alguns exemples. Creu que la parròquia ha de canviar la seva manera de fer?
Em sembla que sempre hem de tenir les oïdes ben obertes per escoltar les maneres de ser de les persones i tenir el cor obert per acollir a totes les persones. És cert que de vegades ens trobem amb el conflicte de persones o grups que pensen diferent, i aquí trobem una de les tasques difícils que ens correspon a totes les persones. De fet, a les mateixes famílies o comunitats ens trobem que unes persones pensen d’una manera i d’altres d’un altre, però malgrat això podem anar construint la ciutat i tota una societat que sigui positiva.

Aquests dies de ben segur que ha pogut començar a parlar amb els diferents grups parroquials del barri, quins reptes o com li agradaria deixar la parròquia al final del seu mandat?
Doncs igual que ara, en el sentit que veig que és una parròquia que té una vida. L’altre dia, en la celebració del 90è aniversari del mossèn Josep Bigordà, vaig quedar molt agradablement sorprès de la vida, de la comunitat, de les relacions, de la participació, de la música, etc. Més endavant ha de seguir en aquesta línia i no hem de fer cap canvi que suposi un trencament, sinó que ha de suposar un avenç en el desenvolupament de les persones.

Que les parròquies de Santa Maria de Sants i Sant Medir comparteixin mossens, pot impulsar en un futur noves activitats conjuntes?
Sí, seria oportú. Potser algunes. Tot el que uneix enriqueix, i aquesta unitat ens pot ajudar. De vegades treballem en una comunitat i després descobreixes que al costat estan fent el mateix i tenen molta més història. Això ens ha passat amb el grup d’acollida, on a la parròquia de Santa Maria de Sants ho vam implantar ara fa uns tres anys, i a Sant Medir ja fa molts anys que un grupet de persones porten l’acollida. Això vol dir que si hi hagués més comunicació, ens ajudaria molt més a desenvolupar aquestes capacitats que tenim les persones que, en definitiva, és molt semblant la manera de ser i d’actuar és molt semblant entre unes i altres.

Compartir: