Entrevista a Josep Espinàs, ex-regidor del Districte de Sants-Montjuïc

Fem un repàs a la trajectòria de qui fou regidor del nostre Districte pel PSC entre els anys 1983 i 1987, molt vinculat i actiu al barri, va ser un dels fundadors de l’escola Proa i ara, en canvi, es mira la política amb més distància. De fet, diu que ara no està d'acord amb l'actual PSC i sobre el referèndum català diu que votaria Sí i Sí.

Entrevista a Josep Espinàs, ex-regidor del Districte de Sants-Montjuïc

Molts el coneixereu per la seva etapa com a regidor del nostre Districte entre els anys 1983 i 1987, però més enllà d’això ha estat una persona molt vinculada i activa als barris de Sants-Montjuïc. Fill de Ciutat Vella es va traslladar a Sants-Montjuïc quan es va casar. De seguida va començar a vincular-se amb els barris de la Marina, i després a la Bordeta, Sants i Hostafrancs. També va ser un dels fundadors de l’escola Proa i ara, en canvi, es mira la política amb més distància. De fet, diu que ara no està d’acord amb l’actual PSC i sobre el referèndum català diu que votaria Sí i Sí.

 

Josep, vas començar vinculat als barris de la Marina. Què hi feia allà?

Procedia d’una congregació mariana que tenia un catecisme a Can Tunis, que és el que correspon ara a la parròquia de Mare de Déu de Port. Però de seguida em vaig barrejar molt amb la gent del barri. Amb el Candel vam ser la mar d’amics i em vaig moure allà durant molts anys.

 

Quin tipus d’activitats hi feia?

El catecisme el vaig deixar però vaig entrar molt en contacte amb les JOC i vam muntar el que en dèiem el Moviment d’Aprenents. Als xicots joves, de 14 o 15 anys, els donàvem una formació que en dèiem una formació humana i religiosa. I després vaig passar a l’Acció Catòlica Obrera, l’ACO i això ja va anar sent d’àmbit de ciutat. L’ACO responia  a tres paraules: veure, jutjar i actuar.

 

En quin sentit?

Veure, analitzar com estava la situació, en tots els aspectes tot i que en aquella època ens enfocàvem molt a la part política. Les jutjàvem i a partir d’aquí actuàvem i fèiem. Podia ser des d’un punt de vista religiós o purament humà.

 

I a Sant Medir, com hi va arribar?

Al capellà de la nostra parròquia, de Santa Dorotea, el van traslladar a un poble i ens vam quedar sense director, com si diguéssim, sense consiliari. Llavors li vam dir a mossèn Vidal si ens en podia fer i va dir “bueno, va!” Érem un grup de matrimonis i ens reuníem un cop al mes, venia mossèn Vidal i parlàvem dels problemes i de les coses.

 

 

Quins records en guarda de Sant Medir?

Moltíssims, tot. Primer les persones: mossèn Vidal i mossèn Bigordà.

 

En el món educatiu va ser un dels fundadors de l’Escola Activa de Pares i més endavant de l’escola Proa. Com va sortir això?

Dins del grup de l’ACO hi havia un matrimoni que estava molt preocupat per l’eduació dels pares i es va posar en contacte amb l’Escola de Pares de França. Es volia crear una dinàmica en els sentit que els pares fossin responsables de l’educació i es preocupessin de totes aquelles coses que tenien repercussió sobre l’educació. Vam crear un grup que en dèiem Escola Activa de Pares a diferents llocs de Barcelona. Jo vaig engegar un grup aquí al barri d’Hostafrancs i la Bordeta.  Vam descobrir que aquí el tema de l’escola estava fatal.

 

I què vau fer?

Ens vam posar en contacte amb aquestes escoles que estaven a la page, la Talita, Costa i Llobera… i els vam demanar si tindrien alguns mestres que ens poguessin enviar aquí. També vam estar buscant local i cabíem que on hi ha l’escola Proa ara era un local de la Fundació García Fossas però el tenien tancat i només l’obrien un cop l’any. Hi vam anar al darrere a veure si ens deixaven el local. No ens el volien deixar si era per una cosa de l’església, perquè ens acompanyava mossèn Vidal, però els vam dir que no teníem res a veure amb l’Església. No volien saber res ni amb la política ni amb l’església. Nosaltres som un grup de pares del barri, simplement. I després de moltes estira i arronsa ens van llogar el local, i ja fa 50 anys quasi.

 

 

I ja en l’àmbit més polític, abans de ser regidor havies estat director de serveis del Districte, oi?

Exacte. L’any 80 va passar que hi va haver com un trencament entre els de Convergència i el PSC, i els de Convergència es van retirar. Llavors els que hi havia el PSC van haver de cobrir moltes coses. Va venir el Truñó que al mateix temps portava Joventut i Esports, però necessitava algú que li fes la cuina. Als dos districtes on passava això, a Ciutat Vella i Sants van nombrar un braç dret, el director de serveis que és el que ara se’n diu el gerent.

 

Després vas ser regidor fins el 87, que les eleccions no van anar prou bé.

Si, però després vaig tornar. El 88 ja tornava a ser el braç dret de la Mercè Sala. Moltes de les reunions més normals amb els veïns les feia jo i quan n’hi havia una més d’això deia: “Mercè, vine amb el Sant Cristo gros”. Però les més normals les portava jo i per tant la meva relació amb els veïns va ser-hi sempre.

 

Fins quan?

Fins l’any 91.

 

Vas decidir retirar-te?

En certa manera. Les eleccions del 91 vaig sortir elegit i s’havien guanyat els Jocs Olímpics. En Pasqual volia rodejar-se de gent molt preparada econòmicament i en tenia uns quants a la llista però n’hi va haver dos o tres que es van quedar a les portes. Llavors el Pasqual es va trobar una mica desorientat. I als que érem més polítics que econòmics, ens va demanar si podíem cedir el càrrec. Jo vaig dir “Pasqual, no vull portar cap problema”. I em vaig retirar.

 

I fent un cop d’ull a fora del barri. Com veus el partit de què has format part tant de temps, el PSC, amb la crisi que viu actualment?

Veig una cosa difícil. Estic en contra del PSC en aquests moments i a l’agrupació d’aquí Sants ja no hi vaig. A pesar que em criden sempre i una vegada em van donar una medalla d’honor. Em sap greu i no hi acabo de trencar, en aquests moments sóc com aquells que creuen en Déu però no practiquen, segueixo sent militant però no practico. Els últims anys he votat el PSC però res més i ara segons com vagin les coses m’ho hauré de plantejar. 

 

I què n’opines del procés sobiranista que està vivint Catalunya?

Cada vegada sóc més independentista. Segueixo veient que és difícil però que m’agradaria molt.

 

I si hi ha referèndum aquest novembre, ets dels que votaries Sí i Sí?

Sí, sí, sí.

 

Extracte de l’entrevista emesa a Sants 3 Ràdio (103.2FM), la podeu escoltar sencera clicant al següent reproductor:

 

entrevistajosepespinassantsmontjuicfebrede2014-02

Compartir: