Els santsencs de la Dharma presenten el seu 25è àlbum “Flamarada”

La Companyia Elèctrica Dharma, l'històric grup del carrer Sagunt del barri de Sants, estrena nou àlbum, deu anys després del seu últim disc d’estudi. Conversem amb Lluís Fortuny, sobre l’arrelament de la Dharma amb el barri de Sants i els detalls de "Flamarada".

Els santsencs de la Dharma presenten el seu 25è àlbum “Flamarada”

La Companyia Elèctrica Dharma, l’històric grup del carrer Sagunt del barri de Sants, estrena “Flamarada”, el seu 25è àlbum. El conjunt musical català, pioner en la fusió de música del país amb el jazz i el rock, porta més de 40 anys dalt dels escenaris. Tot i el període de stand by que van viure entre el 2013 i el 2015 per la mort del membre Josep Fortuny, el grup va tornar amb força i això ho corrobora amb aquest àlbum, deu anys després del seu últim disc d’estudi. Conversem amb Lluís Fortuny, sobre l’arrelament de la Dharma amb el barri de Sants i els detalls de ‘Flamarada’.

Després de tants anys d’història i tants concerts arreu de Catalunya, com es manté el vincle amb el barri?

Tots els germans Fortuny vam néixer a Sants. Encara que per altres circumstàncies ens hem mogut arreu de Barcelona, hem tornat a viure a Sants. Tota la família és del barri i on ja des de petits jugàvem.

Deu anys més tard heu tornat a treure un disc. Com és el procés de creació de ‘Flamarada’?

Ha estat estrany. El 2009 vam treure l’últim disc d’estudi i el 2011 en vam fer un de relaxament, pensant que el 2014 amb els 40 anys del grup faríem una gira. Però tots els plans es van estroncar quan el 2013 es va morir en Josep. No sabíem què fer. No volíem estar sols a casa i patint la pèrdua. La millora manera per mantenir-lo viu era tornar a actuar, i després dels concerts del 2015 i el 2016 ens sentíem bé. Malgrat que en Josep no ens acompanyi, la millor manera per seguir amb la música era crear-ne de nova.

Estrenareu el disc al festival Strenes de Girona el 12 d’abril. Què ens en pots dir al respecte?

És un disc de retrobament. Enlloc de retirar-nos preferim reinventar-nos, amb el 25è disc. Normalment ens produíem els discos, ara vam buscar un productor més jove, Bernie Sánchez, i ell ens va suggerir més canvis. Ens agraden les propostes arriscades, i com que el so de la Dharma costa canviar, ara hem trobat el so de la Dharma del segle XXI. Això vol dir un so nou, fem un pas endavant en la sonoritat, però guanya energia i actualitat.

L’àlbum inclou el poema ‘Resistir és vèncer’ de Jordi Cuixart. Manteniu el vincle amb la realitat política de Catalunya.

Ens coneixíem de feia temps amb en Jordi. Quan va entrar a la presó de Soto del Real li vam escriure una carta per dir-li que preparàvem el disc i que ens agradaria incloure un poema seu. Sabíem que el disc tardaria i li vam comentar que un cop fora podria venir a recitar-lo. El febrer del 2018 ens va enviar el poema, setembre passat vam entrar a l’estudi però desgraciadament ell encara no era fora. Aquest gener vam tocar a la presó de Lledoners i allà li vam ensenyar la cançó. Com que ell no hi era, li vam demanar a la Txell Bonet, la seva parella, que la cantés i va acceptar encantada.

Vau començar a tocar durant la transició de la dictadura. 40 anys després sembla que estiguem en el mateix problema. Sentiu un ‘déjà vu’ a nivell social i musical?

Teníem cançons que semblava que perdien sentit perquè les coses canviaven, però em recorda a la transició amb aquell tipus de censura. No direm que estem en una dictadura, però déu n’hi do amb les invencions que hi ha per reprimir a la gent.

Molta gent us coneix per la cançó ‘La presó del rei de França’. Però aquest és el vostre 25è disc i teniu moltes més cançons. Què diríeu a tota aquesta gent per què descobrís més de la Dharma?

Sí, suposo que això és normal en molts grups que se’ls relaciona amb aquella cançó que els ha portat la fama. Però hem viscut una muntanya russa. Primer érem més instrumentals, després vam ser més reivindicatius amb cançons amb lletra. Però això és senzill, a Internet es pot buscar tot el nostre repertori, sentir tota la nostra paleta de sons, i conèixer la Dharma més bucòlica i més experimental fins a la més festiva. El nostre orgull és anar a un cercavila i sentir les nostres cançons convertides en música popular.

presentaciodisccompanyiaelectricadharmaflamaradaabril2019-02

presentaciodisccompanyiaelectricadharmaflamaradaabril2019-03

Compartir: