Els apoderats: La figura imprescindible

Sergi Sarri, conseller-portaveu de Junts per Catalunya al Districte de Sants-Montjuïc

Els apoderats: La figura imprescindible

Any 2019, eleccions generals, són les 9h del matí i el col·legi de l’Institut del Teatre encara no està obert. El desordre i el caos dins de l’escola és evident. La gent comença a acumular-se a la porta d’entrada. Els membres de les meses, esperant i obedients al que els funcionaris de l’administració els demanen que facin. La documentació no acaba d’arribar, les urnes fetes pols i sense brides per segellar-les, en un espai gairebé sense cobertura, estret, llarg i claustrofòbic sense més que una porta d’emergència per entrar i sortir. Acostumat a fer d’apoderat a l’escola Francesc Macià, on tot funciona sempre com una bassa d’oli, el contrast amb l’Institut del Teatre va ser abismal. La nit i el dia. El tracte de la responsable de l’administració, també.

Passaven les 9h del matí i acabaven de reorganitzar l’ordre de les meses perquè tingués un sentit lògic per la gent que entrés. La documentació arribava esglaonada i els membres de les meses estaven superats per tal desorganització. Recordem que són ciutadans escollits a l’atzar, la gran majoria, com sempre, amb una gran disposició per fer bé la feina que els ha estat encomanada. Menció especial també pels agents del mossos, ben atents, i pels treballadors de Correus, ben pacients i agradables.

El conjunt dels apoderats ens reunim en diversos moments, en un d’ells per comentar que caldrà segellar les urnes amb cinta adhesiva davant l’absència de brides. Ho acordem perquè aquest no sigui un motiu de protesta. Davant els problemes, solucions.

Passaven 25 minuts de les 9h. Obríem sense que totes les meses no haguessin ni omplert la seva acta de constitució. La pressió sobre la responsable de l’administració era evident. Li vaig demanar si tancaríem el centre 25 minuts més tard. Primer va fer veure que no m’entenia, després va espolsar-se la responsabilitat dient que això era un tema de la central, finalment i davant la meva insistència que és un tema reglat va dir que ja pensaria què decidia ELLA. Lamentable l’altivesa de la responsable de l’administració. A les 20h de la tarda, la responsable va anar preguntant mesa per mesa si volien tancar a les 20h i com era de preveure cap president/a s’hi va oposar. Una decisió que no havia de ser consultiva en cap cas. El col·legi finalment es va tancar pocs minuts després de les 20h. Per tant, a l’Institut del Teatre, i probablement en tants d’altres, els veïns van tenir menys temps per emetre el seu vot. L’altra cara de la moneda és que som a l’any 2019 i no hi ha cap mètode establert per poder avisar a la ciutadania dels col·legis que tancaran més tard, si fos el cas. És ben probable que hi hagi gent que arribi justa a la ciutat i que pensant que a les 20h s’ho trobarà tancat ja no faci ni l’esforç d’apropar-s’hi.

Un cop obertes les escoles, els responsables de l’administració estan fora fins a les 14h. Quatre hores llargues, les primeres i més difícils, en què les meses es queden sense cap referent. I és aquí on la presència i la feina dels apoderats és imprescindible. Ajudant les meses a resoldre dubtes, assegurant la neutralitat del col·legi, ordenant les files de gent, ajudant a les persones desorientades que entraven tant per saber on havien de votar com per saber com havien de votar. Què faríem en els col·legis sense els apoderats? Són una peça clau i fonamental per garantir la democràcia en unes eleccions. No només durant el dia, sinó també i especialment durant el moment de l’escrutini. Sense els apoderats, les jornades electorals serien molt més complicades.

Va arribar l’hora de l’escrutini a l’Institut del Teatre i a moltes de les meses els hi faltaven còpies de les actes de sessió i d’escrutini. La responsable de l’administració culpà a les meses per no haver-la informat abans. Quan des del matí ja havíem vist que els faltava documentació. Mentrestant, la directora de l’Institut del Teatre, va salvar la situació fent fotocòpies de les diferents actes per a cada mesa.

L’escrutini del Senat de diumenge, després de la del Congrés, va ser una tortura. Al 2019, enmig de la revolució digital, haver de comptar creuetes manualment és anacrònic. Molts dels col·legis de Sants-Montjuïc van tancar entre la una i les dues de la matinada. Una de les meses de l’institut del Teatre va tancar gairebé a les tres. Com a mínim, la gran majoria, més de 4h després del tancament de la votació. Això provoca que la gent de les meses estigui amb pressa per marxar, exhausta després de més de 16h sense parar. I la pressa, com bé sabem, mai és bona consellera. Resultats del senat que no quadren, recomptes inacabables que cal repetir. Un desgavell. Fins a tal punt que la responsable de l’administració va marxar abans de que la última mesa, que anava amb retard amb més de 1.000 electors censats, tanqués els resultats del senat: “Bueno ya no tenéis dudas. Lo vais a hacer muy bien. Nos vamos pa’ casa que es tarde.”

L’administració marxava i els apoderats seguien, ajudant a les meses, com durant tota la jornada, perquè el nostre vot a les urnes hagi tingut sentit. La ciutadania, la societat civil, garantint la democràcia. GRÀCIES!

Compartir: