El refugi del carrer Sant Frederic i Casteràs només permetrà l’accés periòdic dels serveis tècnics

El passat dilluns es va organitzar una taula rodona oberta al veïnat a la seu del Districte de Sants-Montjuïc, on representants del Servei d'Arqueologia de Barcelona i de la Taula de Memòria Històrica de Sants-Montjuïc van explicar l'estat actual del refugi 538 del barri de Sants-Badal.

El refugi del carrer Sant Frederic i Casteràs només permetrà l’accés periòdic dels serveis tècnics

Els treballs de reurbanització que s’estan executant entre els carrers de Sant Frederic i Casteràs del barri de Sants-Badal han acabat topant amb la descoberta dels accessos d’un refugi antiaeri a mig construir. Per tal d’informar el veïnat de les darreres troballes al barri, el passat dilluns es va organitzar una taula rodona oberta a tothom a la seu del Districte de Sants-Montjuïc.

Es tracta del refugi 538 que es va començar a construir durant la Guerra Civil perquè els santsencs i les santsenques es protegissin dels bombardejos. Vuitanta anys més tard, per aquest mateix espai ha de passar un nou col·lector d’aigües residuals de tres metres de fondària. Segons l’informe del Servei d’Arqueologia de Barcelona, les escales d’accés des del carrer de Casteràs i el primer tram de la galeria presentava molt bon estat de conservació, però en endinsar-se es va veure que el refugi no s’havia acabat de construir. Un tram de paret s’havia esfondrat i la presència de blocs d’argila despresos era cada vegada més present. Durant la xerrada, Josep Pujades del Servei d’Arqueologia de Barcelona, va explicar el procediment necessari per accedir amb seguretat en aquest refugi. “El primer que s’ha de fer és buidar-lo de runa, es va documentar el tram i es va demanar que s’enderroqués fins a trobar la paret bona”. Abans d’entrar, els Mossos d’Esquadra van accedir per descartar la presència de gasos nocius i manca d’oxigen.

Després de veure el seu mal estat, els arqueòlegs recomanen conservar aquest refugi tal com està, “el documentarem al màxim, farem l’escàner en 3D, farem la fotogrametria, i com més aviat surti la gent d’aquest refugi, millor”. A cadascun dels dos accessos hi ha instal·lada una escala de gat perquè els serveis tècnics facin les inspeccions periòdiques: “Nosaltres recomanem que com menys gent entri millor, i aquella que ho faci sigui per treballar i no per visitar-lo, ja que se’ns està ensorrant”. Fins i tot, Pujades, recomana que el refugi sigui reomplert de formigó perquè aquest no sigui un perill pel carrer que ha de passar per sobre, “però finalment es farà una llosa i no hi ha d’haver cap problema”.

Aquesta decisió no ha estat ben rebuda per tothom. Agus Giralt, historiador santsenc i membre de la Taula de Memòria Històrica de Sants-Montjuïc va lamentar que aquestes troballes que “ens servirien per poder explicar la història dels nostres avis i pares, desapareguin i quedin en un informe i arxiu que després no retorni a la ciutadania”. A la vegada, Marta Sánchez de la Taula de Memòria Històrica dels nostres barris va considerar que “aquesta no és la forma”, ja que creu que “aquest refugi serviria per fer pedagogia i per entendre com funciona el Servei d’Arqueologia”.

xerradarefugisantiaerissantsbadaljuliolde2017-02

xerradarefugisantiaerissantsbadaljuliolde2017-03

Fotos: Alfons Vidal (Districte de Sants-Montjuïc)

Compartir: