El Districte documentarà el refugi de la Parròquia de Santa Maria de Sants amb la voluntat de conservar-lo

El Refugi antiaeri 819, està ubicat sota la rectoria de la Parròquia de Santa Maria de Sants on fa tres setmanes, arran de les obres que es preveuen en aquest edifici, diversos tècnics d'arqueologia van destapar la tàpia de maons, apreciable des del marge dret de la plaça Bonet i Muixí. [[Vegeu fotos]]

El Districte documentarà el refugi de la Parròquia de Santa Maria de Sants amb la voluntat de conservar-lo

El Refugi 819, aquesta és la numeració del refugi antiaeri ubicat sota la rectoria de la Parròquia de Santa Maria de Sants on fa tres setmanes, arran de les obres que es preveuen en aquest edifici, diversos tècnics d’arqueologia van destapar la tàpia de maons, apreciable des del marge dret de la plaça Bonet i Muixí, que ressalta de la paret de pedra amb la qual està feta l’edifici parroquial. L’Agus Giralt, historiador santsenc, era conscient de l’existència d’aquest refugi però mai ho va poder corroborar fins que ha vist les escales que accedeixen al interior del refugi: “Un dels operaris em va dir que fa bastants metres, que un dels túnels està acabat i que es troba en bones condicions”, detalla. Segons explica l’historiador, el refugi té dues entrades: una a la plaça Bonet i Muixí, i una segona a la plaça Ibèria. Això ha fet tornar a generar un nou misteri a l’historiador, ja que en el patí de l’escola Institució Montserrat hi ha un túnel que podria formar part d’aquest refugi, però les referències d’aquells temps diuen que el refugi només tenia dues entrades, les esmentades anteriorment. Els arqueòlegs que estan elaborant un informe del refugi ho acabaran determinant.

Giralt també comenta que bona part del coneixement d’aquest refugi ha estat gràcies al desaparegut santsenc, Joan Fàbregues, un testimoni que el coneixia bé. De fet, Fàbregues, durant l’emissió del programa de Sants 3 Ràdio “Enregistrem la memòria”, detallava que el seu pare havia estat formant part del servei militar al cos d’enginyers i havia ajudat a explicar com foradar el refugi per trobar les dues entrades: “Va muntar unes fustes i des de la plaça Màlaga i Ibèria anava dient piqueu aquí i piqueu allà”. Fàbregues, segons Giralt, va ser un gran coneixedor d’aquest refugi on s’amagava i, també, on a vegades s’escapava per veure els avions mentre bombardejaven el barri.

Des del Districte de Sants-Montjuïc, el seu gerent Francesc Jiménez, detalla que en aquesta visita al refugi també van intervenir els Mossos d’Esquadra per descartar la concentració de gasos tòxics o de perill. L’aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità d’aquest edifici de propietat de l’Arquebisbat de Barcelona ja va apuntar que s’havia de fer aquesta entrada al refugi, segons Jiménez. En aquesta es va comprovar que “el refugi no està acabat, estava en construcció, i no era gaire gran”, avançava el gerent. Tot i això, des del Servei d’Arqueologia de Barcelona detallen que aquesta última intervenció va servir per “només veure si s’hi podia accedir”, i encara han de tornar-hi a anar per fer-hi la intervenció i, posteriorment, elaborar l’informe que determinarà l’estat del refugi. Des del Districte avancen que s’acabarà documentant amb la voluntat de conservar-lo. En aquest sentit, Giralt diu que es tracta d’un patrimoni que cal mantenir i conservar, “és una gran oportunitat”, ja que es troba en un espai adequat per accedir: “Es podria posar una porta metàl·lica i, de tant en tant, es podria obrir a la gent del barri perquè els historiadors puguem explicar-ho”.

refugiantiaeri819santamariadesantsjunyde2016-02

refugiantiaeri819santamariadesantsjunyde2016-01

Notícies relacionades:

Compartir: