Dos anys de govern PSC-Colau

Jordi Fexas i Marta Alonso, conseller i consellera d’ERC al Districte de Sants-Montjuïc

Dos anys de govern PSC-Colau

Arribem a l’equador del mandat del govern Colau – PSC i amb els dos anys, la decepció. La decepció perquè la promesa de canvi no s’ha esdevenit i Barcelona necessitava un canvi.

Vam donar confiança a l’Alcaldessa Colau perquè per ser justos, cal valorar la feina; no podem partir del prejudici sinó del judici. Hem d’esperar que les coses passin, i emetre després una valoració i ara, amb dos anys de mandat, és el moment.

Hem de ser justos i cal dir, abans que res, que aquest govern ha fet coses positives, però és just dir també que la nostra decepció va creixent dia a dia, en paral·lel a la dels veïns i veïnes de Barcelona, que veien com aquell canvi que havia de venir, no ha arribat.

Així doncs, i per valorar la feina feta, ens preguntem tres coses; aquest govern representa a tothom? Aquest govern sap gestionar? Aquest govern compleix amb les promeses fetes? La resposta és no.

No vol representar a tothom perquè les decisions d’un govern han de ser les de beneficiar a la majoria i això significa fer i després dir, en comptes d’anunciar i no fer. Exemples clars ho són la paralització de les Glòries, les estàtues franquistes, els serveis funeraris insuficients, dir que no vols grans elèctriques a l’Ajuntament i seguir contractant-les, com també ha passat amb les serveis socials contractats a Florentino Pérez, el tancament del CIE que no s’ha produït, la municipalització de molts serveis que no s’han dut a terme, entre molts d’altres.

Tampoc saben gestionar bé, i sobretot, l’espai públic. L’Ajuntament és el garant de la convivència a la ciutat i tenim la sensació que es predica més que s’actua. Convivim amb el fenomen del Top Manta, sobre el que cal reflexionar. Cal separar el problema social del fenomen en sí i acabar amb les màfies que hi ha al darrera. Com a Esquerra Republicana creiem que el caos no és ni d’esquerres ni republicà; cal gestionar bé l’espai públic perquè l’espai és de tothom i cal garantir el drets de tothom.

Igual que amb la superilla; una bona i necessària idea per reduir la contaminació i pacificar els nostres carrers, però mal executada des del principi, sense consultar als veïns i tirant pel dret. Com amb TMB i les vagues de Metro, on es demostra la incapacitat de resoldre problemes als espais comuns.

I les promeses? Cada dia constatem que el govern no pot complir amb les seves promeses, ja siguin les fetes en campanya o les que han anat fent al llarg del mandat. Però darrera de cada incompliment hi ha una dimensió ètica: si sabíeu que no era possible per què ho vau prometre? I si pensàveu que era possible, per què no ho feu?

També hi ha una dimensió pràctica: si la gent va votar una opció concreta per tenir un canvi a la ciutat, i la majoria de promeses no es poden complir, el canvi amb ells resulta impossible. Per tant, compartim la decepció dels veïns i les veïnes. Incompliments com el de prometre consultes i no fer-ne o oposar-se a les proposades pels veïns, tenir un Ajuntament amb les parets de vidre i tenir sous de 100.000 euros a TMB fora de conveni, fer webs de participació per saber què vol la ciutadania i no fer cas de l’opció més votada com el cobriment de la Ronda de Dalt, o que Ferrovial (empresa del 3%) sigui l’empresa que més contractes té adjudicats BIMSA, l’augment de la despesa en publicitat en més d’un 18%, el salari mínim de ciutat aprovat per majoria i no s’ha tirat endavant, entre d’altre. I l’habitatge.

L’habitatge, la gran promesa de Colau. Estem d’acord en què és un dret com una casa i la realitat és que tot i ser-ho, el parc d’habitatge de lloguer social és insuficient i la construcció d’aquests ha disminuït, i per no parlar del preu del lloguer, que s’ha disparat a tota Barcelona i els desnonaments no han cessat.

I el Pla de l’habitatge. Un Pla massa semblant al de convergència i que només van aprovar amb la dreta. Aquest és el canvi?

I la més gran de totes; amb l’objectiu de fer fora la “màfia” que ells deien sobre el PSC i acabar pactant amb ells el govern de la ciutat.

Després de llistar-los i analitzar-los, estem amoïnats, perquè ens estimem Barcelona. I precisament per això, perquè ens estimem Barcelona, seguim sent constructius.

A Esquerra creiem que els principals eixos d’un bon pla de govern han de ser l’habitatge, el turisme, la convivència, la mobilitat i l’economia.

Un habitatge parlat des de les eines del segle XXI; tanteig i retracte, acords amb propietaris, eines per fer baixar els lloguers i augmentar el parc d’habitatge. Un turisme de qualitat, no massiu, i que garanteixi sous dignes. Una convivència que garanteixi la participació ciutadana, escoltant i mostrant la humilitat i modèstia, sense imposicions. Una mobilitat saludable i ecològica, amb el vianant al centre. Hem de planificar la ciutat des d’aquesta òptica, tenint en compte bicicletes, i també als vehicles de motor, limitant-los però no prohibint-los.

I finalment, una economia justa. Volem una ciutat exitosa, on l’èxit sigui compartit. Volem una redistribució de la riquesa que arribi a tots els barris, no tenir por del talent i de la creativitat; la Barcelona del progrés.

Per tant, no podem basar-nos en el partidisme o el personalisme, sinó en el barcelonisme.

Cal, doncs, recuperar la capital de les persones, del benestar, del progrés i la convivència, en definitiva, la il·lusió i l’alegria.

Compartir: