Opinió

Sense ànims d’entrar en polèmica amb el senyor Joan Sanromà, la informació que em va arribar mentre s’acabava l’Assemblea de l’Unió d’Entitats, causa de que no pogués estar a les consultives com ens hagués agradat, va ser en el sentit que esmento amb el meu article. Concretament: S’ha dit a les consultives que esteu les entitats a favor del nom proposat (inclòs el del Moviment Obrer). Consultats per assegurar-me, a dos altres assistents a dites consultives, van ratificar-me la primera informació rebuda i tenen tots ells tota la meva credibilitat per tractar-se de persones de diferents sensibilitats polítiques o veïnals …

En la meva condició professional de professor de guitarra i mestre en Educació Musical,  em dirigeixo a vostè per exposar-li que durant més de 40 anys he treballat en escoles d’E.G.B. i Primària, com a professor d’Educació Musical, i també com a tutor, cap d’estudis i director. A tots els centres on he treballat des dels 70, he emprat la llengua catalana, conjuntament amb els centenars de companys/es, com a llengua de cohesió i comunicació. I he treballat en escoles del C.E.P.E.P.C., en escoles amb un 80% d’alumnes de llengua familiar castellana, i en escoles amb un 85,17% d’alumnes d’orígens …

En referència a l’article publicat pel sr Vicenç Larrotcha sobre el nom de l’espai anomenat fins ara Portal Firal, m’agradaria fer unes consideracions. En cap moment en les Comissions Consultives es va dir que el nom de Plaça del Moviment Obrer corresponia a una demanda de les entitats de la Marina. En aquell òrgan participatiu s’informà que el nom va ser proposat per Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona segons els criteris que actualment se segueixen per a donar nom a places, vies o carrers. Un d’aquests criteris és donar noms més globals i defugir de la concreció de personalitats …

Ahir es va informar a les Comissions Consultives del Plenari del Districte sobre la proposta de posar el nom de Plaça del Moviment Obrer a l’anomenada, fins ara, com a Porta Firal. Es va justificar, segons s’ha informat, l’adopció d’aquest nom per una suposada demanda de les entitats de la Marina. A l’esmentada Comissió, no va poder assistir-hi cap representant de les associacions veïnals i de comerciants integrades totes elles en la “Coordinadora”, ja que coincidia amb l’assemblea anual de la Unió d’Entitats de la Marina, de la que individualment també hi formen part. En cap moment, des de les …

Imagineu-vos un tren circulant cap al nord, cap a França. Un tren atrotinat que es troba ple de gent, ple de nens i nenes que viatgen sols. Un tren que després de passar de Portbou a Cervera de la Marenda segueix cap al nord creuant França en direcció a Suïssa on a cada parada van baixant nens per ser recollits per famílies. Dins del tren viatja una nena amb les seves dues germanes, ella és diu Joaquima Reverter Schweitzer i és una veïna de la Bordeta. Ens trobem a la Guerra Civil i la Joaquima és una refugiada. Un viatge …

Ahir a mitja tarda vaig saber que feia poques hores que havies volat cel enllà. Ens vam conèixer l’any 90. Durant més de 25 anys em vas explicar amb l’estusiasme que et sortia del teu esperit, els secrets dels productes que elaboraves a La Cansaladeria i les receptes de cuina tradicionals de Catalunya amb el seu orígen; tinc el teu llibre dedicat: Gastronomia,Festes i Tradicions a Catalunya, i que en la seva presentació vaig tenir el privilegi de interpretar amb la guitarra temes populars. Però la teva energia també et va portar a ser President de l’Arca de Noé, Promotor …

Des de fa anys sempre que faig una visita històrica pel barri m’aturo un moment davant del mur que hi ha sota la rectoria de Santa Maria de Sants. No fa ni 24 hores que ho vaig fer per darrera vegada, fent una visita als alumnes de l’escola Pelegrí. M’aturo per explicar el que molts santsencs desconeixen, que els maons d’aquesta paret, feta tota de pedra, amaguen un misteri, un refugi antiaeri, concretament el 819. M’aturo des que en Joan Fabregues Morlà m’ho va descobrir ara fa una pila d’anys quan buscant informació o testimonis sobre els refugis a Sants …

Certament avui, dimecres 8 de juny, dia en què el Parlament ha rebutjat els pressupostos de la Generalitat, és, políticament parlant, un dia molt trist. Un dia trist per les greus, molt greus, conseqüències que això comporta per a molta gent, especialment per a les persones més necessitades del nostre país. Pèrdua de diners -1.875 milions- que anaven destinats, entre altres coses, a la pobresa energètica, a l’habitatge, a la dependència, a la sanitat, a l’educació, etc. I que ara aniran a interessos de deute del FLA, cosa que no ajuda als nostres ciutadans. I d’això en són responsables tots …

Joan de Sada, l’Orfeó, la Satalia, Palau de la Premsa, la Lleialtat, Can Batlló, carrer Diputació, carrer de l’Energia i la Química…… Tots aquests noms corresponen a espais al districte on en aquests moments hi tenim planificats, en execució o en previsió, més de 35.000 m2 destinats a equipaments públics que haurien ser una realitat en els propers anys. Al districte tenim barris que necessiten i reivindiquen més equipaments de tot tipus, i n’hi ha fins i tot algun, com el meu, que com que no en tenim cap ja no sabem quin ha de ser el més prioritari. Potser …

Perdoneu que no parli explícitament de Sants, vull parlar d’un lloc on hi ha gent com nosaltres, gent que vivia al seu barri, a casa seva, potser se sentien tan bé com els santsencs ens sentim aquí; però una maleïda guerra, els ha pres tot, només els ha deixat les ganes de fugir, de no morir, que els seus fills no perdin la infantesa; i vet aquí, que s’han trobat amb la misèria que duem els éssers humans. Els hi han promès una vida millor, i els han enganyat, estan al camp d’Idomeni a Grècia, frontera amb Macedònia; amb unes condicions …