Carta oberta a la regidora del Districte de Sants-Montjuïc

Joan Mollà, veí de Sants

Carta oberta a la regidora del Districte de Sants-Montjuïc

La nit del dilluns 16 d’abril, un escamot se suposa que d’ultradreta, format per 20 o més persones, varen arrancar la gran estelada que des de fa anys tenia el Centre Social de Sants a la seva façana. A més, van mirar de fer el mateix a la Parròquia de Sant Medir i varen malmetre, per enèsima vegada, el mural del CDR del Passatge Fructuós Gelabert. Tot això mentre amenaçaven a aquells veins que els ho retreien.

Fa uns quants dies ja varen insultar i amenaçar persones que es dirigien a la concentració dels dilluns a favor dels presos polítics o en retornaven.

Sembla que tenen una certa impunitat. No hem sentit a dir que hagin identificat a ningú per actes similars. Ni aquí ni enlloc. Forma part de l’Úlster que ens volien muntar?

Potser valdria la pena reforçar la vigilància nocturna als nostres carrers i places. I no em val l’excusa de manca de plantilla de la Guàrdia Urbana. Durant la campanya de l’1 d’octubre prou que perseguien els que penjaven propaganda pro referèndum.

I si és per qüestió de pressupost, el podeu treure dels equips de neteja que esborren amb tot tipus de dissolvents les pintades de groc de les voreres i carrers, amb una rapidesa insòlita pel que ens té acostumats l’Ajuntament. Despesa inútil, perquè molt em temo que, com sempre, tornaran a refer-se les pintades. Per cert, al voltant del mercat d’Hostafrancs, hi ha unes inscripcions feixistes en color blanc que no mereixen l’atenció dels esmentats equips. Algú controla els criteris amb els quals es seleccionen les pintades a fer desaparèixer?

Només a tall d’anècdota: fins fa pocs dies, a un fanal prop de la seu dels Districte, encara restava un cartell del vostre candidat del 21D, l’únic vestigi que quedava d’aquella campanya. Els equips de neteja no miren enlaire?

I si el que passa és que hi ha la consigna d’una Barcelona ben neta, podrien atacar amb els residus dels gossos i amb els xiclets al terra. De feina n’hi ha. El que cal són unes raonables prioritats polítiques que, ara com ara, em semblen discutibles.

Compartir: