Carina Mejías: “El govern municipal té una convivència amb el moviment ocupa que comença a preocupar”

La portaveu del grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ha visitat aquest dijous a la tarda els estudis de Sants 3 Ràdio on ha estat entrevistada en directe sobre l'actualitat local.

Carina Mejías: “El govern municipal té una convivència amb el moviment ocupa que comença a preocupar”

La portaveu del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ha visitat aquest dijous a la tarda els estudis de Sants 3 Ràdio on ha estat entrevistada en directe sobre l’actualitat local.  Mejías considera que s’ha de solucionar el conflicte de Can Vies i acabar el projecte tal com estava plantejat en origen”. També creu que la prioritat del govern al Poble-sec és “garantir una mixtura d’usos” entre els veïns i els turistes. I respecte al turisme, diu que l’eina del PEUAT és “molt restrictiva”, i incloure el barri d’Hostafrancs en aquesta no era necessari, ja que és un territori que li calen “inversions”. També celebra el procés de transformació del barri de la Bordeta, i respecte a la mobilitat de la Marina i del conjunt del districte de Sants-Montjuïc pensa que “ha sigut molt penalitzat amb el tema del transport públic”.

Ens trobem gairebé a la meitat del mandat. Durant aquests dos anys, en quins aspectes, no només del nostre districte, sinó també de la ciutat s’ha apostat més? I en quins àmbits creu que l’Ajuntament no ha estat competent i que des del seu partit han defensat?

Se’m fa difícil apuntar algunes coses sobre les quals l’Ajuntament de Barcelona hagi fet apostes en ferm. Vull recordar que aquest és un govern que no ha estat capaç d’aprovar pressupostos i que els ha colat per la porta del darrere, a través d’aquesta moció de confiança. No ha estat capaç d’aprovar les ordenances i les té prorrogades. Tampoc té pla d’actuació municipal, i aquesta és la falla més important. El no tenir pla no et permet dissenyar i destriar quines són les prioritats de la ciutat, i això s’ha vist als barris. S’ha anunciat amb molt rebombori un Pla de Barris on, en aquest cas, Sants-Montjuïc havia de rebre inversions importants, i tampoc no hem vist que aquest Pla de Barris s’hagi concretat en res. Per tant, creiem que, en aquests moments, la desorientació del govern municipal, desbordada per la gestió i massa marcada per l’ideològic, l’ha fet despistar del que és la veritable acció de govern i, en aquests moments, Barcelona està amb el fre de mà posat. S’hauria d’apostar molt més per fer coses als barris i per tirar endavant els projectes de la ciutat, i nosaltres això no ho veiem.

Què me’n diu de la nova tarifació a les escoles bressol que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona per al curs vinent i que pretén que aquestes depenguin dels ingressos familiars? Creuen que així es garantirà l’accés dels infants a les escoles bressol, especialment de les famílies amb rendes més baixes?

Aquesta és una fórmula, i nosaltres no la criticarem fins que no veiem exactament quin és el resultat que té. En principi sabem que hi ha famílies que no podien accedir a una plaça d’escola bressol. Primer perquè falten places i perquè el govern anterior va dedicar els diners de les places d’escola bressol en una altra cosa. Aquests dies hem vist els titulars que deien que s’havia desviat els diners de les escoles bressol a l’escola concertada, per tant, aquí va haver-hi un problema d’inversió. I segon perquè també sabem que hi ha moltes famílies que per elles és molt important poder tenir una plaça d’escola bressol, no només per conciliar la vida familiar i laboral, sinó que per moltes d’elles per poder anar a buscar treball, i això els hi resultava un impediment. Per tant, nosaltres esperem que aquesta sigui una fórmula que permeti a més famílies accedir a les places de l’escola bressol, i incrementar, en un futur, l’oferta de places públiques. Veurem quin resultat dóna, i si hi ha famílies que es veuen impedides d’accedir a una de les places perquè la renda és determinada i superen el límit, doncs haurem de buscar unes altres fórmules que siguin més transversals i que tothom s’hi pugui acollir. Creiem que aquesta fórmula ha sigut una rebaixa del cost i incrementa les oportunitats de moltes famílies.

Ara parlem d’alguns temes de l’àmbit del Districte de Sants-Montjuïc. Comencem pel barri de Sants, i concretament del futur de Can Vies. Què n’opina de la gestió que n’està fent el Consistori per resoldre el conflicte entre veïns i membres del centre social autogestionat? En aquest sentit, veuen com a possibilitat el projecte presentat per algunes entitats veïnals, on es proposa que es modifiqui el PGM de l’última fase del cobriment de les vies de Sants i s’opti per un nou procés participatiu que acabi amb aquest conflicte?

Acabar amb el conflicte és el principal objectiu, el que passa és que el govern municipal està més a prop dels ocupes que dels veïns, a qui se’ls hauria de garantir els seus drets de gaudir dels seus habitatges amb normalitat, i evitar aquesta polèmica i conflicte que ja ha “enquistat” des de fa tants anys, des que una sentència va establir que s’havia de desallotjar Can Vies, i l’alcalde Trias, en aquell moment, no es va atrevir com a conseqüència dels grans disturbis que es van produir. Crec que és una sentència que s’ha de complir. Als veïns no se’ls pot frustrar a l’objectiu de reformar el barri i convertir-lo en unes instal·lacions i equipaments adequats a unes dures condicions de vida dignes. Aquest mal anomenat centre social és una prova de força d’un grup d’ocupes que volen mantenir-se allà a tots els efectes, i està generant un conflicte amb els veïns. Nosaltres hem parlat amb el veïnat i sabem quina és la situació d’intranquil·litat i inseguretat i de mala convivència. Crec que això hauria de ser la primera responsabilitat per part del govern municipal.

S’ha de solucionar aquest conflicte, acabar el projecte tal com estava plantejat en origen. Nosaltres diem que el govern municipal té una convivència amb el moviment ocupa que comença a preocupar. En aquests moments, el fenomen de l’ocupació d’habitatges s’està generalitzant en molts barris de la ciutat, està generant una enorme alarma social. Per això, aquest dimecres hem presentat una iniciativa per tal de garantir que qui primer té dret a l’habitatge és aquell que l’ha pagat. No es pot usurpar l’habitatge d’una persona que té títol i l’ha pagat, en benefici d’un altre que ha entrat de manera il·legal i, que a més, es fa fort allà dintre, i no pot actuar la policia ni els jutges, a qui se’ls ha de donar les eines necessàries per poder retornar als propietaris a la seva titularitat. En el cas de Can Vies és exactament igual, ja que és un immoble de titularitat pública i, per tant, l’administració pública hauria de recuperar la seva propietat i poder tirar endavant un projecte que els veïns fa anys que reivindiquen.

Al Poble-sec, els veïns critiquen el procés del fenomen de “gentrificació” cada vegada més evident, amb la massificació turística, la pujada del preu dels lloguers dels pisos, com a conseqüència de la massificació turística i el soroll provinent de les terrasses del carrer. Creuen que l’actual govern està utilitzant les eines necessàries (Pla d’Usos, Ordenació Singular de Terrasses…) per minimitzar aquests efectes?

En aquest barri hi ha un conflicte d’interessos molt clar, ja que nosaltres parlem amb els propietaris dels locals i ens diuen que l’ordenança de terrasses és molt restrictiva i a ells els impedeix desenvolupar els seus negocis, i els fa perdre l’oportunitat de negoci. Però per l’altra banda, hi ha els veïns que volen descansar i gaudir del seu barri, per tant, s’ha de posar una solució. Aquest equilibri és complicat, ja que és un barri que ha adquirit una notable fama de ser un barri diferent i singular, que no l’ha de perdre. Crec que la prioritat del govern hauria de ser garantir aquesta mixtura d’usos i aquesta convivència entre les persones del barri de tota la vida, que no hagin de marxar i tinguin garantit el seu habitatge, la rehabilitació dels edificis i condicions dignes de vida, però sense excloure el turisme, ja que hi ha molts negocis que viuen d’ell. La singularitat del barri ha fet que sigui atractiu per molts. Aquesta conciliació d’interessos entre veïns i visitants és un equilibri difícil però que s’ha d’aconseguir, i en aquest cas el govern, en comptes de posar-se en contra absolutament del turisme, hauria de garantir les condicions que afavorissin aquesta conciliació entre veïns i visitants, crec que no és tan difícil. L’habitatge públic, l’oferta pública d’habitatge social a un preu de lloguer assequible, garantir uns bons habitatges i unes condicions dignes a través de les rehabilitacions, mantenir els negocis amb la plena legalitat amb les seves llicències i les terrasses ordenades. Això és qüestió d’esmerçar esforços i es pot fer perfectament.

En relació al PEUAT, considera que és una eina útil per potenciar el model urbà sostenible i millorar la qualitat dels veïns i veïnes?

Crec que és una eina restrictiva que està obsessionada amb la restricció – tot s’ha de prohibir, s’han de prohibir els hotels, les terrasses… -, però ens oblidem que en molts casos hi ha molts veïns de la ciutat que viuen d’aquests negocis i això garanteix que hagi una convivència ordenada. Els hotels no són el problema, sinó que el problema són les persones que venen i que fan soroll, vulnerant l’ordenança de civisme. Considerem que aquesta és una eina molt restrictiva, i creiem que es podria fer una eina molt més redistributiva i equilibrada a l’hora de reordenar els allotjaments turístics. Nosaltres vam votar en contra, ja que ens va semblar molt prohibicionista i restrictiva, per això vam fer aportacions més assenyades i adequades a la demanda que hi ha a la ciutat. Ens sembla que no és una eina que afavorirà una regulació ordenada del turisme, sinó tot el contrari, i expulsarà aquest cap a altres sectors o concentrar-lo en aquelles zones on en aquest moment tenen un atractiu turístic evident, i del que la gent no fugirà, ja que els atractius seguiran allà, i la gent continuarà anant als llocs d’interès cultural.

El triangle d’Hostafrancs ha estat incorporat en aquest, creu que era necessari?

Crec que no. El barri d’Hostafrancs necessita moltes inversions per millorar l’urbanisme, per garantir unes condicions adequades al barri i, sobretot, per revitalitzar el seu mercat que té un atractiu notable Crec que mereixia formar part d’un espai que no necessitava restriccions, sinó d’inversions.

Creu que l’Ajuntament hauria de revocar la llicència del nou hotel que s’ha de construir al carrer de Creu Coberta, tal com demana la CUP?

Crec que no. Això de revocar llicència el que està fent és emetre un missatge cap a la comunitat internacional de rebuig cap al turisme. A més, aquesta prohibició de generar places hoteleres en determinats barris de Barcelona, el que fa és desplaçar-los cap en fora. I en altres ciutats, com l’Hospitalet, diuen que volen hotels i que en faran, admetent turístes, però l’impacte de la presència turística seguirà estant a Barcelona, que és on està l’atractiu turístic i cultural Per tant no ens estalviarem el que és la concentració i la pressió turística, per molt que enviem a les persones a pernoctar a fora. Així, perdrem oportunitats i, a més, continuarem tenint el mateix problema. Crec que s’han d’ordenar les coses amb racionalitat, generar altres espais de centralitat a la ciutat que siguin atractius, i garantir amb les operadores turístiques que s’han d’ajustar a la capacitat turística que té Barcelona, i no fer arribar el nombre de creuers o autocars cada cap de setmana.

Quina lectura en fa del procés de transformació del recinte de Can Batlló, al barri de la Bordeta?

Aquest era també un projecte molt esperat que crec que els veïns han reclamat durant molt de temps. Crec que significarà una modernització, una actualització de l’urbanisme i, sobretot, una oferta d’habitatges i equipaments que el barri necessitava. Nosaltres estarem atents de com es va transformant el barri, donant suport als veïns en totes aquelles reivindicacions que puguin fer més dignes les seves necessitats.

Pel que fa al camp de futbol reivindicat, aquest té una tradició històrica important que no s’ha de perdre. Aquí el futbol és intocable, i aquest camp forma part de la xarxa de camps, on els més joves gaudeixen molt de les competicions esportives escolars. L’hem de protegir i reivindicar, clar que sí.

La mobilitat és un altre pilar important en els nostres barris. Els veïns estan esperançats amb l’anunciada arribada al metro a la Marina l’estiu del 2018, però fins llavors demanen millors condicions en les freqüències dels autobusos. I parlant d’autobusos, aquests dies els veïns de la Bordeta lluiten per mantenir la línia 91 d’autobús. Des del seu grup municipal defensen aquestes demandes veïnals?

El districte de Sants-Montjuïc ha sigut molt penalitzat amb el tema del transport públic. Al barri de la Marina porten deu anys reclamant el metro a la Zona Franca, que havia de ser un dels principals instruments de mobilitat i de connectivitat entre el barri amb la resta de la ciutat. L’anterior equip de govern va dissenyar una nova xarxa de bus que significa reduir busos que internaven als barris i que connectaven uns barris amb uns altres. Han fet una xarxa racional però poc pràctica que deixa sense servei a molts veïns dels interiors dels barris. Aquesta, doncs, és una demanda que s’ha de solucionar i donar una resposta. No només passa aquí amb el 91, ja que a la Marina ens van dir el mateix, on tenen la dificultat d’accedir a un transport públic que els pugui portar fins al centre d’atenció primària. Nosaltres proposem que s’implementi aquesta xarxa ortogonal, i que està duent a terme el govern, però dintre del barri s’han de garantir els busos de barri que puguin donar servei a les persones d’un barri a un altre o dins del mateix barri, garantint el transport als centres d’atenció primària o als equipaments més importants.

Com valora la construcció dels dos nous centres penitenciaris de la Zona Franca a partir del 2018 i 2019? Alguns veïns de la Marina no ho veuen amb gaire bons ulls, i vostè?

Com una “filfa“, sincerament. Això és una història que s’ha inventat el govern municipal juntament amb el govern de la Generalitat. No hi ha cap compromís que això sigui així. A més, els convenis que hem vist ens han deixat bastant perplexos. En primer lloc, el trasllat de la Model era un trasllat llargament reivindicat, però en aquests moments no tenim un lloc on poder desplaçar els interns, i si se’ls desplaça fora de Barcelona, s’estaran vulnerant els seus drets. I és que aquests tenen dret a estar a prop de les seves famílies i poder tenir assistència lletrada amb una certa regularitat. Per tant, s’està provocant que es puguin vulnerar els drets dels interns. Per una altra banda, aquesta substitució de la Model s’havia de fer quan els centres penitenciaris de la Zona Franca estiguessin construïts, i en aquests moments no hi ha cap compromís ferm sobre això. Només hi ha un compromís per cedir un solar de la presó de joves de la Trinitat Vella a canvi d’un pagament. Després hi ha una sessió de solars que no entenem ben bé com s’ha fet a la Zona Franca, és a dir, no està clar, no hi ha compromisos ferms i ens sembla que els convenis no s’ajusten a les necessitats. Per tant veiem una situació molt en precari. Entenc que quan s’anuncia als veïns un equipament d’aquestes característiques, no els agradi la possibilitat de tenir-ho prop de casa, això és compressible des de tots els punts de vista.

Fent referència a l’actualitat política catalana. Li vull preguntar envers la condemna que ha sentenciat el Tribunal de Justícia de Catalunya inhabilitant a Mas, Ortega i Rigao. Creu que és justa la resolució?

Jo no faré una valoració d’una sentència que han dictat els jutges. Nosaltres sempre hem dit que respectem les sentències judicials. Les lleis són iguals per tothom, tothom les ha de complir, i qui estigui disposat a saltar-se les lleis ha d’assumir les conseqüències que comporta, com és una querella i, per tant, la gent ha de respondre davant la justícia. Per tant, si Mas, Ortega i Rigau van decidir-se saltar-se les lleis i tirar endavant una consulta que el Tribunal Constitucional els va advertir que estava prohibida, doncs hauran d’assumir les sentències que nosaltres respectem.

Clicant al reproductor podeu escoltar l’entrevista sencera:

entrevistacarinamejiassants3radiomarcde2017-02

entrevistacarinamejiassants3radiomarcde2017-03

entrevistacarinamejiassants3radiomarcde2017-04

entrevistacarinamejiassants3radiomarcde2017-05

Compartir: