Avancen els estudis de l’interior del refugi antiaeri de la plaça Bonet i Muixí

El refugi 819 es troba a una profunditat d'uns 11 metres, arriba a una longitud de gairebé 80 metres i té una forma de T. També compta amb dues galeries principals, i presenta fins a 9 cambres de mides petites amb bancs. [[Vegeu video, fotos i mapa del seu interior]]

Avancen els estudis de l’interior del refugi antiaeri de la plaça Bonet i Muixí

A mesura que avança el temps es van sabent més detalls sobre el refugi antiaeri de la Guerra Civil 819 localitzat a la plaça Bonet i Muixí del barri de Sants. Durant el setembre ha rebut la visita de tècnics del Servei d’Arqueologia de Barcelona per tal de dur a terme treballs de neteja de l’interior i la seva documentació. Aquests treballs s’estan executant com a estudis previs per les obres de construcció del nou edifici de Càritas, les dependències parroquials de l’església de Santa Maria de Sants i l’edifici d’habitatges que s’ha d’aixecar a la plaça Ibèria.

Carme Miró del Servei d’Arqueologia de Barcelona explica que després de la visita realitzada pels tècnics del Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra, “s’ha pogut fer un plànol topogràfic, una intervenció arqueològica documentant el refugi, i s’ha netejat de la ruïna que hi havia, tot i que en aquest cas estava força net”. El refugi es troba a una profunditat d’uns 11 metres, arriba a una longitud de gairebé 80 metres i té una forma de T. També compta amb dues galeries principals, i presenta fins a 9 cambres de mides petites amb bancs correguts, i unes dimensions de 3 metres de llarg per 1,65 metres d’amplada. A banda de l’accés al refugi per la plaça Bonet i Muixí, hi ha un segon accés “a la plaça Ibèria però està molt malmesa i és inaccessible”, apunta Miró. A més, ha aprofitat per recordar que part d’aquest refugi es trobava en construcció, ja que s’han trobat amb alguna galeria parcialment coberta de runa i pedres extretes d’altres punts del refugi. Respecte a l’extrem més allunyat, segons els plànols, el refugi connectaria amb una galeria de secció molt més petita que la resta de galeries del refugi. Segons els tècnics, “les seves reduïdes dimensions fa impossible que s’utilitzés com a part del refugi, o actualment està esfondrada en el tram final”. Tot apunta que la presència d’un petit torrent d’aigua en la seva part inferior indica que en aquesta galeria hi ha aportacions naturals d’aigua.

Els treballs arqueològics estan sent dirigits per l’arqueòleg Josep Maria Vila i ha de culminar amb un informe que es publicarà aviat i contindrà “un escàner tridimensional de tot el refugi i tota la documentació que s’ha pogut trobar, tot i que en aquest cas no hem trobat material dels ocupants”, ha dit Miró. A la vegada, ha manifestat l’interès per conservar aquest refugi i ha assegurat que s’està estudiant la possibilitat d’obertura del refugi, “obrir una estructura subterrània requereix unes mesures de seguretat molt clares”.

Finalment, l’historiador santsenc, Agus Giralt ha pogut comprovar in situ l’estat del refugi, visitant-lo el passat cap de setmana. La seva experiència ha estat registrada amb una càmera de vídeo i compartida al blog Memòria de Sants: “Em va sorprendre que una de les galeries està inacabada”, i per tant “té la seva gràcia perquè veus un refugi tal com és i una altra part que et mostra com aquests s’estava construint i encara es veuen els cops de pica a les parets”.

refugiantiaeri819placabonetimuixisantsoctubre2016-05 refugiantiaeri819placabonetimuixisantsoctubre2016-01

refugiantiaeri819placabonetimuixisantsoctubre2016-02

refugiantiaeri819placabonetimuixisantsoctubre2016-03

refugiantiaeri819placabonetimuixisantsoctubre2016-04

Fotos i video: Carme Illa i Agus Giralt.

Mapa: Servei d’Arqueologia de Barcelona.

 

Notícies relacionades:

Compartir: