Amics, familiars i veïns del barri recorden la figura de l’escriptora Montserrat Roig al Districte de Sants-Montjuïc.

La narradora i periodista va ser homenatjada el passat dilluns al vespre a la sala de plens del Districte de Sants-Montjuïc, en una taula rodona on es van recordar els seus 45 anys de trajectòria literària i d'activisme, i on es va commemorar el 25è aniversari de la seva mort, l'any 1991, a causa d'un càncer. [[Vegeu fotos]]

Amics, familiars i veïns del barri recorden la figura de l’escriptora Montserrat Roig al Districte de Sants-Montjuïc.

La narradora i periodista, Montserrat Roig, va ser homenatjada el passat dilluns al vespre a la sala de plens del Districte de Sants-Montjuïc, en una taula rodona on es van recordar els seus 45 anys de trajectòria literària i d’activisme, i on es va commemorar el 25è aniversari de la seva mort, l’any 1991, a causa d’un càncer. Jordi Font, coordinador d’ensenyament del Centre per a la Normalització Lingüística de Barcelona va ser l’encarregat de conduir l’acte que va començar amb el repàs d’una vuitantena de fotografies i textos de Roig sorgides d’un concurs foto literari.

L’escriptora i amiga de Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó, va parlar de la figura de Roig, de la relació que va mantenir amb ella i de les novel·les de l’escriptora compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme, com “Molta roba i poc sabó” (1971), “Ramona adéu” (1972), “El temps de les cireres” (1977), o “Els catalans als camps nazis” (1977). “Us he de confessar que no vaig ser una gran amiga de Roig, ja que la vaig conèixer tard, quan la regidora de Cultura de l’Ajuntament va idear una col·lecció que es deia Diàlegs, allà ens van aparellar a les dues, ella va ser molt generosa amb mi”, recordava. Per Simó les obres de Roig són “modèliques, ja que té una manera d’escriure que combina la dolçor amb l’energia, i ha escrit des d’uns ulls de dona”.

El fill de Montserrat Roig, Roger Sempere, va definir la seva mare com una dona “calidoscòpica”, ja que tenia moltes professions. Sampere va destacar la novel·la “Els catalans als camps nazis”: “És l’obra cap dalt”, deia, ja que “va ser la primera vegada on molts testimonis van atrevir-se a parlar, on la mare va mantenir grans lligams amb ells”. En aquest sentit, segons Sempere és una de les obres que més perdurarà, és històrica i que necessita continuïtat.

També hi va intervenir Maria Nunes, filòloga catedràtica i crítica literària, qui va confessar que l’obra “Digues que m’estimes encara que sigui mentida” (1991), era la seva preferida. Així, va llegir diversos fragments d’aquesta, on va abocar aspectes d’aquest llibre: “Fa un recorregut personal per les lectures, l’aprenentatge de viure a Barcelona, on la real i la imaginada s’hi barregen”, deia. Finalment, es va fer un torn de paraules, on diversos dels assistents van voler recordar a l’escriptora.

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-01

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-02

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-03

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-04

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-05

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-06

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-07

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-08

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-09

actemontserratroigsalaplenssantsmontjuicmaigde2016-10

Compartir: