Al Centre Social de Sants es debat sobre el tercer aniversari de les revoltes àrabs

La seu de l'associació de veïns santsenca va acollir diumenge una xerrada sobre les revoltes àrabs que van començar ara fa tres anys a Tunísia sota el crit de “pa, treball i llibertat”. El ponent va ser Santiago Alba Rico, escriptor, assagista i filòsof madrileny.

Al Centre Social de Sants es debat sobre el tercer aniversari de les revoltes àrabs

El Centre Social de Sants va acollir diumenge una xerrada sobre les revoltes àrabs que van començar ara fa tres anys a Tunísia sota el crit de “pa, treball i llibertat”. El ponent va ser Santiago Alba Rico, escriptor, assagista i filòsof madrileny que va fer una radiografia dels quatre països del món àrab que han portat més enllà la revolta tot i que amb resultats molt diferents: Tunísia, Líbia, Síria i Egipte.

Alba Rico, que viu a Tunísia, es va definir com un no expert en el món àrab sinó com un “estudiós compromès”. Va explicar, en primer lloc, que per poder discutir considera que és important posar-se d’acord sobre el fet que es partia d’un estat de dictadura. Per altra banda, va voler posar de manifest la importància del paper de les societats en els diferents processos. “De vegades m’irriten algunes posicions de l’esquerra que reivindiquen la prioritat d’atendre el marc geoestratègic”i que cauen en dos errors, va defensar Alba Rico. Per una banda, dibuixen una caricatura, una simplificació,  d’aquest marc geoestratègic. Per l’altra, és una caricatura que deixa fora els pobles i les societats: “Pretendre ser d’esquerres deixant fora l’únic actor que ens ha d’importar des de l’esquerra, segons el meu parer, és enormement perillós”. Aquesta perspectiva, va dir, es reflexa en les pràctiques i els anàlisis polítics quotidians: “No hi ha millors publicistes de l’imperialisme que els que deixen fora aquests actors.”

Per ell, per entendre que ha passat en els darrers tres anys i què esta passant, en els tres països que intentava analitzar, cal partir del final de la segona Guerra Mundial, quan es va configurar l’ordre geoestratègic que ha durat fins al desembre del 2010 o gener del 2011. En aquest període van passar dos fets molt importants segons Alba Rico. El primer, l’acord petroler dels EUA i la família Saüd, on es concedeix el control del petroli als EUA a canvi del permís a Aràbia Saudí per utilitzar el petroli per difondre una corrent islàmica reaccionaria, la wahabita, que era minoritària i depreciada en aquell moment. “Gràcies al petroli saudí al llarg de les següents dècades, aquesta minoria religiosa, aquesta corrent religiosa, fanàtica, violenta i reaccionaria penetrarà en les societats de la regió”. El segon fet transcendental per Alba Rico va ser l’oficialització, el 1948, de l’establiment de l’estat sionista d’Israel “com un punyal clavat en el cor del Pròxim Orient i font major d’inestabilitat i de conflicte a nivell mundial”. Aquest dos fets se sumen als processos de descolonització, d’on surten poders que en nom del panarabisme intentaran contrarestar als EUA, Israel i el wahabisme del Golf. El caldo de cultiu d’on naixeran les revoltes populars d’ara fa tres anys.

xerradarevoltesarabscentresocialdesantsfebrerde2014-02

xerradarevoltesarabscentresocialdesantsfebrerde2014-03

Compartir: